Aprenem de pressa

–Tu entretén el dependent.

Notícies relacionades

La confiança, el motor de la prosperitat

La pròxima fiscal general

Significa que l’entreteniment serveix fonamentalment per robar. Perquè ens robin. La indústria de l’entreteniment és la indústria del robatori. Mentre mirem de tirar endavant amb les habilitats apreses als concursos de talents de la tele, ens apugen el preu dels pisos, ens abaixen els salaris i ens pispen la meitat les hores extres treballades. La gent vol ser cantant perquè als programes de televisió no hi ha models d’enginyers ni de metges ni de poetes. Els joves volen ser influencers perquè a l’escola ja els han dit que no arribaran a res si no és que es dediquen a les foteses. La tele és pura fotesa des que et lleves fins que te’n vas a dormir. Et rebenta el cap, però genera realitat, que és del que es tracta.

¿I la venjança? ¿On és la venjança? ¿Com ens rescabalem de portar una vida alienada, és a dir, una vida posada al servei d’un àlien que tant pot ser l’amo d’Amazon com el de Zara (potser el de Mercadona)? Costa, perquè el primer que fa falta per venjar-se és tenir consciència de l’alienació, un gènere aquest, el de la consciència de l’alienació, que no es treballa gaire als programes de sobretaula, pensats perquè prenguis partit a favor del Reial Madrid o de l’Atleti, del PSOE o del PP. Que et surti tota la bilis per aquí i que la deixis anar no fent la revolució, sinó barallant-te amb el cunyat diumenge a l’hora de dinar com es barallen els analistes a les tertúlies de la tele. Ens quedem ben descansats (no sé per què "ben descansats", però és el que s’acostuma a dir quan sortim de casa de la seva germana clavant un cop de porta perquè resulta que és una reaccionària, o una roja, o una madridista). Aprenem tan de pressa que ja som capaços de produir els nostres propis programes d’entreteniment. Per cert, m’acabo d’assabentar que Nadal és marquès. Enhorabona.