Fracàs de la diplomàcia climàtica
El clima i la diplomàcia comencen a fer vides separades. Després de dues setmanes de negociacions, la cimera del Brasil va acabar amb un acord mínim. No es va anomenar els responsables de la crisi climàtica en la declaració final ni es va parlar de com es pot reduir l’empremta dels combustibles fòssils, com molt bé va explicar la nostra enviada especial, Valentina Raffio. Mentre la temperatura puja i les emissions s’enfilen, el multilateralisme, que estava cridat a ser el motor del canvi global, s’arrossega i produeix resultats mediocres i irrellevants.
El consens, concebut per unir, dona poder de veto als petroestats i és garantia d’acords tebis. Les potències s’enreden en matisos semàntics o llancen dards creuats. Tot això empodera els negacionistes i els lobbies fòssils. A més, cada pacte voluntari que no obliga a retre comptes fatiga els ciutadans que sí que entenen la magnitud del repte climàtic i frena la seva mobilització per exigir transformacions reals.
¿Deixar de celebrar les cimeres, tot i que avui siguin més un ritual que un fòrum de canvi real? Probablement, no. Són l’únic fòrum en què són presents tots els països, obligats, almenys, a comparèixer. La seva desaparició seria un triomf per als qui volen retardar la transició energètica. Però continuar com fins ara, sense que les trobades es tradueixin en plans concrets per retallar les emissions ni en penalitzacions per incompliment, és un acte de complicitat.
Notícies relacionadesLa reforma és urgent i es pot permetre coalicions de països que avancin sense esperar el consens universal, limitar vetos, auditar compromisos de manera independent i ambiciosa, donar veu a actors que avancen més ràpid que els estats, com les ciutats i els agents econòmics. A més, aquestes accions s’han d’estendre més enllà d’una trobada anual i tenir seguiments continus.
Mantenir-se immòbils així com perpetuar la ineficiència de les cimeres del clima és un crim que el planeta no ens perdonarà.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
