Si Sánchez medita altre cop
Quan els xocs institucionals són notícia bomba la vida pública d’una nació fa olor de socarrim. Ja corre molta pólvora amb el cas del fiscal general de l’Estat. Un bon dia, Pedro Sánchez va fer saber que qui donava ordres a la fiscalia general de l’Estat era el president del govern. En conseqüència, membres de l’actual executiu ja diuen que el poder judicial actua amb maneres colpistes. La inhabilitació del fiscal general de l’Estat coincideix amb nous informes de l’UCO sobre el trio Ábalos-Cerdán-Koldo. En una pàgina de l’àlbum ha aparegut una fotografia del 2019: els protagonistes de la trama Servinabar es colen en un viatge oficial al Marroc, per al tràmit il·lícit d’un port industrial a Kenitra. És com si al Peugeot que l’actual president de Govern i el trio van usar el 2017, amb el propòsit de recuperar el poder al PSOE, li haguessin sortit ales per aterrar a Casablanca davant la mesquita Hassan II.
Si Pedro Sánchez es va prendre cinc dies de reflexió l’abril del 2024, quan va començar la investigació judicial sobre la seva dona, és de preveure que es retiri de nou? En aquella ocasió, va tornar per anunciar que no dimitiria perquè havia de posar-se al capdavant d’un gran impuls de regeneració democràtica. En la hipòtesi d’una segona reflexió, qui sap quants dies pot necessitar ni quina nova promesa tindrà per a la societat espanyola. L’argument més a mà és seguir encastellat a la Moncloa a fi que no hi entrin Trump, Mazón, Milei, el Ku Klux Klan i Franco.
Líder volàtil
Donades les febleses de la naturalesa humana, un líder tan volàtil com és Pedro Sánchez va incinerant lleialtats tant al PSOE com entre els seus aliats al poder institucional. Sánchez ja no guarda les espatlles a ningú, de la mateixa manera que els seus socis i aliats parlamentaris van tallant amarres perquè ell no compleix els seus compromisos. Aquí tenim Vox, per garantir-li la permanència al poder, sense pressupostos, amb un descrèdit al galop i una política exterior equiparable a una comèdia d’embolics explicada per parts a Instagram. De la requalificació de terrenys a les mascaretes de la Covid, la corrupció té efectes contraposats: als aspirants els fa pensar que tot és possible i als contribuents els fa perdre confiança en les institucions, començant pels partits polítics, com veiem a les enquestes cada dia.
Moral política
Moltíssims vots estan ara al núvol, encara que el CIS sostingui que el mateix percentatge encara confia en els cent anys d’honradesa del PSOE. Fa temps que ni l’esquerra ni la galàxia progressista no poden demostrar que tenen la franquícia de la moral política. La perxa de Pedro Sánchez trontolla i els seus consellers van buscant a qui transferir-li les culpes. A carrerons així s’hi arriba en el moment en què la qüestió crucial no és saber si algú menteix sinó quan no està mentint.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
