L’hora del corredor mediterrani

Això passa malgrat els esforços de la plataforma empresarial Vull Corredor, que des del 2016 ha impulsat un projecte en què creia molt poca gent. La seva tasca de lobby ha donat fruit i, per això, avui celebraran el seu últim acte de mobilització, reconeixent els avenços que s’han aconseguit, però insistint en l’essencial: que s’evitin paraules buides i anuncis menors i que es compleixi el que s’ha planificat, en temps i forma.

El corredor no és un esforç local. Està cridat a ser l’artèria que connectarà els ports que més exporten, les empreses que més actuen com a forces tractores del país i els territoris que més aporten al PIB. Millorarà l’eficiència logística i acostarà la descarbonització, en línia amb les prioritats europees.

Notícies relacionades

El 2% de Cerdán

Les llengües dels catalans

Resulta xocant, per això, que el Govern anunciï millores de velocitat a l’AVE entre Madrid i Barcelona –benvingudes, per descomptat– i, en canvi, que el corredor mediterrani no tingui calendaris creïbles i compromisos auditables. No es tracta de comparar territoris, sinó d’invertir en aquelles infraestructures que garanteixen un retorn econòmic, social i climàtic rellevant, avalat per la Unió Europea.

El Govern, i en particular el ministre Óscar Puente, present avui a València, ha de retre comptes i assumir compromisos d’execució i de gestió verificables: dates públiques de cada tram i informes periòdics de seguiment. Si Espanya vol ser un actor de primer ordre dins el mapa europeu, el corredor mediterrani no pot continuar esperant. És una oportunitat que no es pot malgastar i que requereix acció per part de tothom, no només paraules.