El judici que corca l’Estat

És el cas del Tribunal Suprem, sobre el qual ha planejat la idea que, en realitat, alguns magistrats no esperaven arribar tan lluny, confiats que García Ortiz renunciaria abans del judici.

O de la Fiscalia General, que queda molt tocada no només per la decisió de l’encausat de mantenir-se en el càrrec malgrat els indicis de la filtració, sinó també per l’enfrontament intern entre sectors que ha sortit a la llum amb tota la seva cruesa, i per les pèssimes relacions personals entre el mateix García Ortiz i la fiscal superior de Madrid, Almudena Lastra, que el judici ha despullat.

També la tasca de l’UCO de la Guàrdia Civil ha sigut qüestionada, fins i tot, per l’Advocacia de l’Estat: que s’afirmi que aquesta unitat treballa amb "hipòtesis predeterminades", en aquest cas que el fiscal general va ser l’autor de la filtració, "sense haver explorat amb igual intensitat altres línies d’investigació", deixa en entredit la seva credibilitat.

Notícies relacionades

De Jane Austen a Franco

Franco era l’obstacle

El Suprem pot absoldre ara García Ortiz del delicte de revelació de secrets pel qual va ser principalment acusat, al no haver-se’n acreditat proves directes, i, no obstant, condemnar-lo per infidelitat en la custòdia de documents, que no comporta pena de presó però sí multa i inhabilitació especial d’un a tres anys. Seria la resposta salomònica a l’atzucac al qual tots els implicats, també el Govern, han portat la Justícia: apartar el fiscal general del càrrec sense una condemna pel delicte més greu.

Hem vist com l’Estat s’erosiona des de dins per interès partidista o necessitat de guanyar el relat. Sigui quina sigui la sentència definitiva, el dany institucional ja està fet.