¿Tindrà raó Maribel Vaquero?

A més, Espanya és un Estat autonòmic i les competències en vivenda –aquesta crisi és un seriós factor de malestar– depenen en gran part de les comunitats autònomes. Per això és inviable encarar-la sense una mínima entesa entre el PSOE –que té el Govern central i algunes autonomies– i el PP, que governa la majoria de comunitats. No es reforma la llei del sòl –tot i que el PSOE i el PP saben que s’ha de fer– i el Govern va aprovar una llei d’habitatge que, a part dels seus molts defectes, és gairebé un brindis al sol perquè no va ser negociada amb el PP i els seus governs no l’apliquen.

Feijóo va abordar la vivenda –està pitjor avui que quan Sánchez va arribar al Govern–, però en un discurs tan desqualificatiu i catastrofista que va mostrar que qualsevol acord era impossible i que el que volia era atacar el Govern per deixar-lo el més malferit possible. No va ser Feijóo l’únic reduccionista perquè Sánchez, en la seva intervenció inicial i sense abordar el seu gran problema –que el Govern s’ha quedat sense majoria– es va limitar a dir, mode Aznar, que "Espanya va bé" (dades econòmiques), que el Govern és el primer a lluitar contra la corrupció –malgrat Koldo, Ábalos i Santos Cerdán– i a ferir tot el que va poder el "desmantellament de l’Estat del benestar" de les autonomies governades pel PP, començant per València, Madrid i les altres tres –Andalusia, Extremadura i Castella i Lleó– en les quals aviat hi ha eleccions. I que això ha tingut conseqüències molt greus: dana, incendis, cribratges de càncer... ¿Estava Sánchez en agressiva campanya electoral autonòmica?

I la situació a València –Mazón dimiteix amb un any de retard i un nou pacte amb Vox el va portar a burlar-se del lideratge de Feijóo. I a reclamar eleccions perquè no segueixi "la coalició negativista del canvi climàtic" en una terra que acaba de patir les seves nefastes conseqüències. ¿Exigeix eleccions a València quan ell no les avança a Espanya, malgrat no tenir ni majoria ni pressupostos?

Sánchez fanfarroneja –és un parlamentari dur– amb la seva famosa resiliència, però Feijóo es va mostrar més com un polític estressat per matar-lo que com un líder amb propostes en positiu. Podria atacar amb força el president –com Sánchez fa amb ell–, però una altra cosa és afirmar que porta "la deslleialtat a la sang", que vol mantenir-se en el poder no per governar sinó sols perquè té por de ser condemnat pels tribunals de justícia i que, si així passa, no l’indultarà. Després va amenaçar Junts i el PNB, dient que el suport a Sánchez no els sortiria gratis. ¿Millora així la seva imatge, cuida les aliances futures? ¿Pot anar un país tan malament i amb un president tan pèssim el dia que l’Ibex té un nou rècord i enguany s’ha revaloritzat més d’un 40%? Falta càlcul, sobra una altra cosa.

Notícies relacionades

Deu anys del Bataclan

L’AP-7, del peatge a la penitència

¿On ens porta el pendent? Sánchez diu que no hi haurà eleccions fins al 2027 malgrat que està sense majoria, no tindrà pressupostos i la legislatura està bloquejada. Sembla bastant irracional. ¿Podrà? ¿Creu que Miriam Nogueras és un gos que lladra i que Puigdemont només maquina? I a Junts, malgrat el 87% de la consulta, hi ha divisió. L’alcalde de Figueres, Jordi Masquef, que governa amb majoria absoluta una ciutat mutant, ha declarat a l’Ara que a Madrid tenen "un nombre màgic de diputats" i "hem de fer-los valer negociant pressupostos". ¿I cap a on inclinarà a Puigdemont la seva amistat amb el resilient Sánchez-Llibre, el president de Foment, que acaba d’anar-lo a veure a Waterloo?

Qui millor va jutjar el moment va ser Maribel Vaquero, la nova portaveu del PNB, que va explicar que el molt agressiu clima polític –guerra Govern-PP i conflictes en la majoria de la investidura– fomenta la desafecció ciutadana i el vot a Vox. ¿Només ella llegeix les enquestes.