L’AP-7, del peatge a la penitència

Des que es van aixecar els peatges, el 2021, la que havia de ser una conquesta ciutadana s’ha convertit en una penitència per als conductors, que se senten abandonats un dia rere l’altre, un cap de setmana rere l’altre. No podia ser de cap altra manera després que la gratuïtat no vingués acompanyada d’un pla de manteniment de l’AP-7. Tampoc es va planificar com s’havia d’absorbir el trànsit pesant que s’hi desplaçaria, ni com s’havia de garantir la seguretat d’una via que, sense alternatives ferroviàries sòlides, es converteix en un gran embut per als vehicles.

Notícies relacionades

Deu anys del Bataclan

Tristesa i glifosat

La responsabilitat d’aquest caos és compartida entre el Govern –titular de l’AP-7 i màxim responsable– i la Generalitat, que ha de vetllar pel trànsit i la mobilitat. Les dues administracions, a més, pateixen una altra paràlisi estructural: la de comptar amb uns pressupostos prorrogats, tan escassos com la mateixa autopista. Per la seva banda, les pomes podrides del sector del transport tampoc estan lliures de culpa, perquè espremen al màxim les rutes i posen en perill la seguretat d’uns conductors que, de vegades, també abusen de la velocitat i de les maniobres d’alt risc.

És urgent deixar de mirar a un costat i repensar l’AP-7, una infraestructura crucial que ha de ser segura, fluida i moderna i que requereix gestió, inversió i responsabilitat compartida.