Rosalía, un far en la jungla de l’algoritme

En la jungla de l’efímer, de l’streaming i de l’algoritme, la cantant de Sant Esteve Sesrovires emergeix com un far gràcies al seu talent i maduresa artística. Aquesta maduresa no és casualitat: és fruit de tota una vida de preparació, basada en l’estudi, el treball, la disciplina, la paciència, la valentia i l’assumpció de riscos. Res a veure amb el regnat de la immediatesa, on tot és viral, efímer i fabricat a cop de likes.

Notícies relacionades

¿I les escoles de negocis?

Una pretensió il·legítima

Formada al Taller de Músics i a l’Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc) i amb coneixements de solfeig, cant flamenc i música antiga, Rosalía transita amb audàcia entre l’origen i la modernitat; entre el folklore i el pop; entre la música popular i la clàssica; entre el mundà i l’espiritual. Ho fa en el seu quart àlbum de manera honesta i treballada, sense artificis ni improvisacions innecessàries, amb una veu única, càlida i plena de registres infinits que estira fins als seus límits. Amb humilitat i grandesa, transmet que, ella, compositora i cantant, tot i que de vegades es percebi insignificant, és també llum del món, com reflecteix amb força a Porcelana, la quarta cançó de l’àlbum acabat d’estrenar.

L’èxit de Rosalía va començar a forjar-se molt abans que el món conegués el seu nom. No en va, ella s’ha estat preparant tota la vida per a això, com explicava en una entrevista amb El País, i assisteix a classes de cant líric des dels 18 anys. Avui, als seus 33 anys, la catalana continua sent un exemple de treball ben fet, autenticitat i talent, més enllà de modes i d’algoritmes. Amb Lux, Rosalía es consolida, sens dubte, com a font de llum enmig de la jungla digital i com a prova vivent que la música continua sent sinònim d’art.