Dos que cavalquen malament

Es pot criticar el caràcter heteròclit de la coalició de la investidura que va permetre a Sánchez repetir com a president, després d’haver perdut davant de Feijóo les eleccions del 2023. I el pacte amb Puigdemont a canvi de l’amnistia. Però l’amnistia ha liquidat el procés i l’independentisme ha perdut la majoria. Catalunya avui està desinflamada (Puigdemont diu anestesiada). I Sánchez només podia aconseguir aquesta investidura si volia continuar governant.

Però la realitat és la que és. I el 2025 s’ha vist que l’heteròclita coalició de la investidura s’havia evaporat. Junts, al contrari que el PNB, pertorbava contínuament l’acció del Govern. I la divisió de l’esquerra del PSOE entre Sumar i Podem fa que Yolanda Díaz reclami –i xisclant– mesures impossibles. Almenys per a un Govern que necessita els vots de dos partits de centre. D’aprovar la reforma laboral amb el suport de la CEOE –èxit de la primera legislatura de Sánchez– Yolanda ha passat a la baralla permanent amb l’empresariat i a proposar lleis sense mesurar-ne el cost econòmic: les 37,5 hores, o ara el pas de dos a deu dies de permís per la mort d’un familiar pròxim. ¡Que paguin ells!

Espanya, bloquejada

El Govern no pot governar perquè ja no té majoria, tot i que tampoc pot ser enderrocat perquè la moció de censura exigeix una majoria alternativa. I Feijóo no pot barrejar els vots de Vox amb els de Junts i el PNB. Espanya ja estava bloquejada, però l’anunci per Puigdemont de la ruptura amb el PSOE "ho va oficialitzar". Sánchez no podrà fer gairebé res i sembla atrapat. Com en aquella rara jugada dels escacs del "rei ofegat". No s’aconsegueix matar el rei, però sí paralitzar-lo.

Puigdemont trenca perquè no vol que una part dels seus electors –desconcertats– emigri a l’extrema dreta de Sílvia Orriols, però Sánchez insisteix a dir que aguantarà (¿resistir és guanyar?), tot i que sigui amb respiració assistida. Accepta ara la proposta de Junts sobre la multireincidència, però sap que els seus socis d’esquerres no l’aprovaran. Ja no és resiliència sinó confiar en la divina providència perquè, ara com ara i segons totes les enquestes, després de les eleccions no podria tornar a ser investit.

Però Feijóo també pateix. Des del primer dia de la legislatura s’ha dedicat a matar Sánchez. Per il·legitimitat (va perdre les eleccions), per inconstitucionalitat (l’amnistia) i després per corrupció. Del seu partit (Blanco, Koldo, Santos Cerdán), del seu germà, de la seva dona i fins i tot del seu sogre (les saunes). Al líder de l’oposició li paguen per atacar el Govern. Entesos, però també ha de mostrar tenir capacitat de lideratge, unes propostes en positiu i coherència política. I aquí...

Després de la dana de València, el PP havia de rellevar Mazón. Una gran desgràcia li pot passar a qualsevol, però el sentinella no pot estar d’excursió. Era difícil perquè Mazón –perjudicant les expectatives de Feijóo a la campanya electoral del 2023– ja va pactar la seva investidura amb Vox. Vox el blindava. Però com més aviat rebentés tot, millor. Però Feijóo va deixar podrir la situació.

Dependre de Vox

Notícies relacionades

Art, fe i universitat

Els homes forts no aplaudeixen

Ara, a València, el PP està en més mala situació, no té un candidat clar, Vox està crescut i Abascal voldrà sortir-hi guanyant en l’operació relleu. Sense eleccions, o amb eleccions. I, a més, hi ha eleccions el 21 de desembre a Extremadura. El PP guanyarà, però tornarà a dependre de Vox per als pressupostos, que volia evitar. A Castella i Lleó a la primavera i després a Andalusia, on Juanma Moreno no viu el seu millor moment. El PP guanyarà, però la dependència de Vox, a l’alça, és cada dia més palesa.

Estem bloquejats perquè els dos líders principals –que no saben rectificar– cavalquen malament. Sánchez va cap a l’uci. I la majoria de Feijóo és cada dia més presonera de Vox. ¿Com en sortim.