La inflació, el gran enemic de Trump

Un augment dels costos d’energia tindrà un efecte immediat en la inflació a tot el planeta. Això obligarà els bancs centrals a controlar-la. Es tornarà a encarir el preu del diner, i pujaran els tipus d’interès. Afectarà tant el mercat de les hipoteques existents que cotitzen en renda variable com les futures; però també al finançament empresarial i al consum. Una pujada de tipus posarà en evidència els negocis més fràgils i endeutats. Els fons de capital risc que més depenen de l’endeutament, factor clau en la bonança inversora d’aquests últims anys, seran dels primers en patir. Si una baula de la cadena es trenca, l’efecte sobre la resta pot ser immediat. Si a la inflació hi sumem una aturada econòmica, llegeixi’s recessió, entrarem en un nou període d’estagflació. Les expectatives de creixement futur de les grans empreses tecnològiques que lideren la borsa poden començar a no complir-se. La caiguda està assegurada. Si els indicatius econòmics comencen a ser negatius –ahir es va conèixer que l’atur continua augmentant als EUA–, el cel s’ennegrirà encara més.

Notícies relacionades

¿Com guanyaran?

Principis o servilisme

Que la roda torni al més aviat possible a la normalitat dependrà dels senyors de la guerra. Tant del règim dictatorial i teocràtic encapçalat pels aiatol·làs, que oprimeix els seus ciutadans i estan amenaçant d’aniquilar Israel des de 1979, com també de la falta d’escrúpols i valors de Donald Trump i Benjamin Netanyahu, per a qui el fi justifica tots els mitjans.

Els aiatol·làs no es rendiran tan fàcilment com espera Trump. L’Iran no és Veneçuela. Però Trump sí que pot rendir-se el dia que els ciutadans nord-americans, entre els quals n’hi ha part de la seva parròquia, acabin farts de les seves polítiques si l’economia es torça. L’imparable augment del preu de la gasolina en aquest país pot ser el seu principal enemic, com ho va ser el 1980 de Jimmy Carter, un altre president nord-americà que va perdre les eleccions també a causa de l’Iran –recordem el segrest dels ostatges a l’ambaixada de Teheran– i la inflació. Els nord-americans voten eleccions parcials al novembre. Encara queda temps. Enmig del caos i la inconsistència del baròmetre geopolític, només hi ha un règim que somriu sense que es noti. Juguen a altres càlculs i a llarg termini. La Xina espera perquè el seu moment de la veritat encara no ha arribat. N’hi ha prou amb ensenyar els seus humanoides mentre d’altres llancen els seus míssils i drons.