Les polseres d’Igualtat

Si el debat públic ha sigut aquest, el debat intern entre víctimes ha sigut un altre. Això és perquè les que no porten polseres també són víctimes, i senten que les seves denúncies no tenen visibilitat, debat o interès partidista. Si llegeixen cada any l’informe sencer de la fiscalia o el del Defensor del Poble, es podrien publicar titulars diàriament. Però no es fa, potser, perquè no sempre tot depèn del Ministeri d’Igualtat, sinó de comunitats autònomes, d’ajuntaments o d’institucions de l’Estat que no es qüestionen tant.

Per exemple, es podria titular que hi ha víctimes de primera, segona o tercera segons on visquin. Em refereixo a les Unitats de Valoració Forense Integral, amb unes diferències, indica la fiscalia, que "comprometen seriosament la protecció de les víctimes". S’assenyalen problemes de personal a Sevilla o Cadis. Toledo no té psicòleg fix. Valladolid no té aquesta unitat i els informes es fan sense protocols urgents. Burgos ha triplicat els temps de resposta. Galícia presenta el temps més alt de retard, amb gairebé nou mesos i mig. Les fiscalies provincials assenyalen la infravaloració que es produeix del risc per part de la Policia a les víctimes en situacions vulnerables. Indiquen que no hi ha risc i es queden sense protecció. I la mateixa fiscalia remarca que aquest mal diagnòstic impedeix que moltes d’aquestes víctimes accedeixin a polseres de protecció.

Notícies relacionades

¡Sarkozy a la presó!

¿Cal deixar governar Le Pen?

Em falta espai per seguir, tant si recupero incidències de l’informe de la fiscalia com del Defensor del Poble, on apareixen a més les subcontractacions, per part de comunitats, de serveis tan delicats com els punts de trobada, sobretot en casos de violència vicària sense reconeixement, encara.

Això no ha de ser un rebuig de les polítiques d’igualtat, precises, urgents i vitals, sinó una demanda de polítiques d’igualtat eficients, indispensables perquè la ultradreta no faci propaganda ni campanya contra el feminisme. I deixo aquí la pregunta que em va enviar una de les víctimes: "Només veig que es demana que se’n vagi la ministra, però ¿quan exigiran els mitjans la dimissió dels que sí que provoquen morts? Després que moltes víctimes hagin denunciat, i han acabat assassinades elles o els seus fills, perquè la justícia no les va protegir". Tant de bo que segueixin més denúncies a la denúncia de les polseres perquè s’escoltin totes les víctimes, però em fa l’efecte que no serà així, ja que la responsabilitat afecta persones i institucions d’administracions que sempre sembla que són intocables.