Estats Units
Punt d’inflexió
En una cerimònia que ja va ser esperpèntica tota ella, un dels moments més esperpèntics va ser la irrupció en escena d’Erika Kirk, exmiss Arizona i vídua de Charlie Kirk, en un ambient que l’enviada especial del The New Yorker no sabia si definir com un funeral o com "el míting trumpista més gran de la història". Antonia Hitchens destacava el tret distintiu de l’esdeveniment: "El fervor religiós va impulsar una agenda política envalentida". La gentada que es va aplegar a l’State Farm Stadium, a Glendale, es va veure immersa en una mena de tribut espectacular (perquè la cerimònia va ser un espectacle) que, alhora, més enllà de commemorar la figura de l’activista, l’elevava a l’altar del martiri (J. D. Vance va ser el primer que va parlar d’un "màrtir de la fe cristiana"), amb evidents connotacions religioses i contínues referències a la Bíblia. Fins i tot es va comparar Kirk amb Jesucrist, perquè la seva mort "no va ser un assassinat, sinó un sacrifici", és a dir, una immolació per "salvar la civilització occidental: ell va morir per a tots vosaltres". Aquesta és una citació de Jack Posobiec, amic del difunt i conegut estrateg supremacista, que també va afegir, mentre brandava un rosari, una pregunta en forma d’arenga: "¿Esteu preparats per revestir-vos amb l’armadura de Déu?".
L’acte de Glendale va generar una tal quantitat de frases històriques i d’histèries compartides que es fa difícil destriar qui les va dir. De fet, tot plegat, aquest aquelarre, va ser alhora cerimonial religiós i bogeria col·lectiva, amb un enardiment que ajuntava els dos components. Ho va definir a la perfecció Tyler Bowyer, director executiu de l’organització de Kirk, el Turning Point USA (TPUSA), el punt d’inflexió per a una nova civilització: "Aquest és un territori nou per al Partit Republicà; la fusió de Crist i la nostra política està canviant la cultura, ens està unificant". I va afegir: "Aquest és el nostre moviment pels drets civils". La unificació, és clar, és la que persegueix Vance, que advoca per "desmantellar el moviment increïblement destructiu" (és a dir, allò que anomenen esquerra o "antifa", i fins i tot el mateix Partit Demòcrata, que és vist com una "organització extremista domèstica") i "portar la unitat al país".
Notícies relacionadesDeia que el moment més esperpèntic va ser quan va irrompre Erika Kirk. Rebuda amb la natural passió (vist el panorama), va aparèixer enmig de columnes de focs artificials i va començar la seva intervenció amb una barreja de dolor contingut, fingida improvisació i afany mil·lenarista. Va amenaçar amb la tempesta que havien desfermat els "dolents" ("no saben què han fet") i després va fer un gest absolutament teatral. Va callar una estona, es va moure, va tornar al micròfon i aleshores va començar a sanglotar. Va dir que calia ser com Jesús ("Pare, perdona’ls perquè no saben el que fan") i que l’amor ho salva tot.
Era el peu que Trump necessitava per reblar el clau: "Jo no hi estic d’acord. Jo odio els meus oponents". El punt d’inflexió, el còctel de la fe militant i de la militància fervorosa.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
