Tardofranquisme
Passió pels innocents
L’últim afusellat pel franquisme, el 27 de setembre de 1975, es deia Xose Humberto Baena. Era un jove gallec, militant del FRAP, acusat d’assassinar un policia al carrer Alenza de Madrid. Va ser condemnat en un judici escandalós, encara amb menys proves i garanties que el de Salvador Puig Antich. Mitja hora abans de la seva execució, Baena va rebre la visita del seu pare a la presó. El pare volia saber si "si més no" era veritat que el seu fill havia matat algú. Si dins de la injustícia colossal, hi podia haver quelcom de just. "Em sap greu, pare, però no et puc donar aquest consol. No vaig ser jo qui el va matar", va dir Xose Humberto.
Si encara li queda sang i Transició a les venes perquè això l’hagi sacsejat, no deixi de llegir El verano de los inocentes, publicat recentment per Anagrama i signat per Roger Mateos, cap de la secció de política de l’agència Efe a Barcelona.
Era Baena innocent? El llibre de Mateos sembra molts i molt terrorífics dubtes. Però el pitjor ni tan sols és això. El pitjor és que, innocent o culpable, Baena va acabar com va acabar en part perquè algú havia decidit que fos carn de canó d’una escalada violenta amb què certa gent volia impedir que la Transició la pilotessin d’altres de més moderats que no pas ells.
Notícies relacionadesLa investigació de Roger Mateos sobre el cas Baena em recorda la meva pròpia quan, ja fa uns quants anys, vaig desclassificar documents secrets als Estats Units sobre l’atemptat d’ETA ¬–no de la CIA, ‘sorry’– contra Carrero Blanco. Segons investigava, a mi se m’anaven posant els pèls de punta en descobrir que la mort de Carrero només va beneficiar els ultres de tots dos costats: els irredempts del franquisme i aquells que se sentien més còmodes amb la "revolució" que no pas amb la democràcia.
Cal molt valor per mirar aquestes coses a la cara, per dubtar de la memòria embellida. Roger Mateos ho ha fet amb una rectitud i una passió que no són fàcils de trobar avui dia. Per això és important no deixar-les passar..
