CONTEXT

Dormiu, dormiu, maleïts

És temptador pensar que els experts s’equivoquen, que els polítics menteixen i que és hora de plantar-se. O això o capgirar els nostres hàbits

¿El temps és or? ¿O l’or és el temps? ¿Són els defensors del canvi d’hora, aquest jet lag per decret dues vegades l’any, els més responsables de la tribu, o són uns tirans desfasats als quals cal treure el rellotge, com convé treure dues pistoles a un mico? Una vegada més, Spain (amb Catalunya dins) is different. ¿És veritat que, com a Espanya, no es viu enlloc? Jo almenys dono fe que aquí es dorm menys que a cap altre país que servidora hagi visitat o conegut. Que l’hi preguntin als agents de la CIA, que als anys 50 van establir a Madrid un dispositiu conjunt amb els serveis secrets espanyols de l’època per interrogar els acabats d’alliberar del gulag soviètic a la mort de Stalin, a veure si ens havien colat algun agent doble de Moscou. Els americans volien fer els interrogatoris de nou a cinc amb una pausa de vint minuts per al sandvitx (no pas entrepà). Els espanyols exigien no pas menys de dues hores per anar a dinar a casa, fer una mica de migdiada i tornar. No hi va haver manera d’acostar posicions. L’excepció ibèrica es va mantenir.

A gairebé arreu del món la gent acaba de treballar a les cinc, a les set ja ha sopat i a les onze de la nit és al llit, havent fet de tot. De tot és de tot. Aquí comencem a fer de tot quan els altres ja compten ovelletes. Certament, hi va haver un temps en què la migdiada era l’arma secreta per aguantar aquest ritme. Però la globalització i altres calamitats han deixat cada vegada menys marge per dormir de dia el que no es dorm de nit. I després passa el que passa. Creguin-ho o no, però tot un The New York Times va publicar fa uns anys, amb la màxima serietat, que la pèrdua de la migdiada estava fent caure en picat la libido –per a ells mítica...– dels espanyols. Quan dic amb la màxima serietat, vull dir que fins i tot van entrevistar un famós actor porno nacional per corroborar-ho.

Notícies relacionades

I si només fos això. L’insomni crònic sovint té cara de dona. Una dona que, per molt que el feminisme avanci, continua carregant amb el pes principal de les cures familiars i de la llar, a més de la jornada laboral. Si hi afegim la trampa sibil·lina del treball autònom o del teletreball –aquell que es pot fer "en qualsevol moment", però que en algun moment s’ha de fer–, la suma és evident.

En resum, el gran dilema és: ¿val l’estalvi energètic que polítics i experts ens prometen la lenta i inexorable descapitalització del nostre descans? En aquests temps de gallet populista ràpid, és temptador pensar que els experts s’equivoquen, que els polítics menteixen, i que ja és hora de plantar-se, com els Mortadel·los espanyols dels anys 50 es van plantar davant dels homes de la CIA. O això, o capgirar els nostres hàbits. I espera que a algú no se li ocorri cobrar-nos impostos per dormir més o menys...

Temes:

Canvi d'hora

Inicia sessió 0 Comentaris

Espanya té el doble de persones treballant a les 20.00 que la UE

Accident crític a la C-55: un cotxe dona tres voltes de campana i acaba bolcat en un camp