El pòquer del mentider
Sabadell y BBVA cómo funciona la OPA y qué opciones tienen los accionistas
Un dels llibres que millor ha sabut expressar el funcionament de Wall Street el va escriure Michael Lewis el 1989: Liar’s poker, traduït com El póquer del mentiroso. L’autor havia sigut venedor de bons en un dels grans bancs d’inversió, Salomon Brothers, a Londres i Nova York. Explicava amb casos reals el dia a dia del venedor de deute, des de préstecs hipotecaris que es venien al millor postor fins al deute corporatiu. En aquest mercadeig, per aconseguir l’èxit en les col·locacions, llançar farols era tant o més decisiu que l’argument racional. A veure què col·loco al millor preu. I tot i que la teoria digui que la rendibilitat més gran d’una inversió va unida al risc més gran, no sempre es complia la premissa. Va anticipar, amb uns quants anys d’avançament, les causes subjacents de la gran crisi financera iniciada el 15 de setembre del 2008: l’avarícia de l’ultracapitalisme financer, les conseqüències del qual encara paguem.
Lewis va recollir el títol del seu llibre d’una expressió, pòquer del mentider, que descriu una modalitat de joc de daus de pòquer que converteix la mentida en clau per poder guanyar. Qui millor menteix –o va de farol– pot acabar guanyant la partida, igual com qui acaba agafant el mentider.
L’opa del BBVA sobre el Sabadell ha entrat en l’etapa final, en què el que millor sàpiga argumentar el farol pot acabar guanyant. "¿S’ha de vendre o s’ha d’aguantar? ¿S’ha d’anar a l’opa o s’ha de passar? ¿Menteixen els del BBVA quan diuen que no augmentaran l’oferta a última hora, abans del 24 de setembre? ¿O si obtenen menys del 50% de les subscripcions, llançaran una altra opa posteriorment, i oferiran pagar en efectiu la resta del capital que no hagi anat a l’opa? ¿I fins a quin punt el preu de les accions del Sabadell han estat dopades, llegiu sobrevalorades, a causa de l’oferta del BBVA?".
Aquestes i algunes més són les preguntes que s’estan fent els accionistes del Sabadell, a mesura que el tic-tac del rellotge s’aproxima a la decisió final. Per aquí estan uns i altres per intentar convèncer l’accionista de què és el millor. La situació ha arribat a tal extrem que el mateix president del Sabadell, Josep Oliu, ha arribat a dir que si el BBVA acaba presentant una oferta superior entre un 20% i un 40% el consell d’administració del banc podria plantejar-se estudiar-la. En aquest moment, les emocions i el romanticisme passen a un segon pla.
Enmig dels farols sobre el que pot (o no) passar al preu de l’acció aquests dies, de les estratègies propagandístiques a un costat i l’altre per intentar convèncer que el projecte a futur (BBVA+Sabadell o Sabadell en solitari) és millor que l’altre, el petit accionista viu més despistat que l’institucional, que en tindrà prou amb prendre la decisió d’acord amb el seu particular algoritme.
El pòquer en què participen el BBVA i el Sabadell juga les seves penúltimes cartes. Les últimes queden pendents després del 7 d’octubre i són molt audaços aquells que pretenen pensar que hauran guanyat, passi el que passi. Al llibre li queden capítols per escriure.
