Gaza també els enfronta

Sembla com si Netanyahu només apostés per acabar el conflicte per la força bruta, rebutgés la negociació i de facto oblidés la trentena d’ostatges que encara es calculen que hi ha amb vida. I admet que l’ostracisme internacional d’Israel es pot incrementar molt. Per a Ehud Barak, ex primer ministre laborista, "aquest desastre diplomàtic és conseqüència dels grans errors d’un home confús i solitari".

El cas és que la Comissió Europea ha decidit suspendre una part de l’acord comercial amb Israel, que afectarà el 37% de les seves exportacions a la UE, i declarar no grats dos dels seus ministres més durs. Veurem la reacció del Consell Europeu (hi ha caps de govern reticents), però la presidenta de la Comissió –sempre prudent amb Israel– ha cregut que l’opinió pública europea li exigia aquest pas. I Felip VI, de visita a Egipte –país que fa anys va firmar la pau amb Israel i que és mediador amb els palestins–, ha afirmat que la resposta d’Israel a Hamàs "ha derivat en una crisi humanitària insuportable".

Espanya, però, està en un màxim de polarització. Sánchez va dir diumenge que admirava els manifestants per la protesta que feien contra el genocidi a Gaza. Però no va advertir que les protestes no havien de comportar desordres públics –ja n’hi va haver en algunes etapes de la Vuelta, que es van incrementar a Madrid amb 21 policies ferits–. Sánchez es va equivocar no distingint entre protestar i impedir la Vuelta per la força. Però el PP més, quan va creure que l’únic que havia de fer era acusar Sánchez d’"incitar a la violència" i criticar "el ridícul internacional". Per a d’altres, Espanya estava salvant l’honor d’Europa.

I així estem. La ministra portaveu, Pilar Alegría, va afirmar amb extrema duresa que l’actitud del PP –menystenint del dictamen de genocidi de l’ONU– "no és ignorància sinó mala fe, una ceguesa interessada que els perseguirà tota la vida". La del PP, Ester Muñoz, pot tenir raó tècnica quan diu que el genocidi l’ha de determinar el Tribunal Internacional de Justícia, però en política els sentiments –i encara més els d’indignació per l’assassinat de nens– compten. I molt.

Per això, en la sessió de control Feijóo va puntualitzar què condemnava la massacre de Gaza i que els palestins no eren terroristes, però no va voler deixar d’atacar Sánchez: "A vostè només li importa seguir en el poder i per fer-ho estaria disposat a pactar amb el mateix Netanyahu". El PSOE, però, pensa que els fets a Gaza li donaran la raó (genocidi), vol expulsar Israel del festival d’Eurovisió i que les federacions internacionals excloguin els equips israelians de les competicions esportives: "Si es va fer amb Rússia per la invasió d’Ucraïna, ¿per què no amb Israel pel genocidi a Gaza?".

Però Israel –Hitler va liquidar a les cambres de gas sis milions de jueus i Hamàs és una organització terrorista– sap resistir. I té un lobby potent a Amèrica. Malgrat això, Sánchez considera que atacar el genocidi li serà rendible electoralment i que Feijóo "no és al costat correcte de la història".

Notícies relacionades

El món és una mica més lleig

Compromís per Barcelona

Gaza impedeix qualsevol consens en política exterior. No és la primera vegada. Aznar va creure que aclamant la invasió de l’Iraq per "les armes de destrucció massiva" seria un gran estadista mundial. Només va aconseguir que Rajoy perdés les següents eleccions. I el mateix Felipe González va deixar anar allò de "l’OTAN, d’entrada no" per aconseguir la majoria absoluta de 1982. Després va haver de rectificar amb un referèndum que va estar a punt de perdre.

Ara, Sánchez i Feijóo aposten pel mateix: que el perdedor sigui l’altre.