Drons contra Polònia

A la seva campanya electoral, Trump va repetir que la guerra d’Ucraïna era "una estupidesa" i que ell l’acabaria en dos dies. Fa ja vuit mesos que està a la Casa Blanca i el 15 d’agost va estendre l’alfombra vermella a Putin –proscrit després de la invasió de febrer del 2022 i perseguit pel Tribunal Penal Internacional– amb els honors d’un estadista i la promesa d’un alto el foc. No n’hi va haver i Trump va argumentar que la clau eren les negociacions per a una pau sòlida. Hi hauria una pròxima trobada Putin-Zelenski.

Res de res. Tretze dies després Putin va atacar amb drons i míssils (21 morts) diversos edificis de Kíiv, i fins i tot va malmetre la seu la UE. Va ser un atac rellevant i el missatge que –malgrat Trump– no hi hauria ni alto el foc ni pau si Rússia no obtenia les províncies ucraïneses dominades i les seves "garanties de seguretat". Per a Putin, que Ucraïna no pugui entrar a l’OTAN (mai) i sigui un país sota vigilància de Moscou. I, potser més alarmant, que Polònia i els tres països bàltics admetessin d’alguna forma que la seva integració en l’OTAN –votada i ratificada pels seus governs electes– havia sigut un error històric.

I aquest dimecres, 19 drons russos van ser llançats sobre Polònia –principal país de l’antiga Europa comunista– en un atac que no podia ser un accident –abans algun contra Ucraïna havia caigut a l’est polonès– sinó una operació premeditada. Alguns drons van ser abatuts per avions de l’OTAN (holandesos i polonesos) i míssils alemanys es van posar en alerta. Donald Tusk, cap de Govern de Varsòvia, del PPE i bèstia negra de l’extrema dreta polonesa, ha dit que és l’incident més greu des de la invasió d’Ucraïna i el primer cop que l’OTAN repel·leix un atac rus. Va demanar també l’activació de l’article 5 de l’OTAN, és a dir, solidaritat en la defensa quan un membre de l’organització és amenaçat, i va dir que, si bé no estaven en guerra, la situació era molt més alarmant. El secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, la presidenta de la Comissió de Brussel·les i molts caps de govern van expressar immediatament la seva condemna davant una agressió que Rússia no ha reconegut i que Bielorússia, aliat amb qui està fent "innocents" maniobres militars, va dir que es devia a una desviació dels drons llançats contra Ucraïna. L’únic cert és que Ucraïna també pateix atacs més greus rere l’alfombra vermella.

¿Què busca Putin? No envair Polònia. Però sí acovardir Europa –podria fer-ho–, posa a prova la reacció dels països europeus i, encara més, la de Trump que, a l’escriure aquesta crònica, no havia obert la boca. ¿Què farà Amèrica? Potser Putin, que pressiona Trump per la seva recerca de la pau, ha arribat a la conclusió que el president americà –laments verbals a part– no serà un obstacle seriós als seus propòsits. Trump ha cregut que dominaria Putin, però el fred dictador rus –que va ordenar l’assassinat de Navalni a la presó de Sibèria– creu que l’està neutralitzant. ¿Per què?

Notícies relacionades

Millor cap enrere

Disciplina

I el bombardeig a Doha –quan Amèrica és aliada de Qatar, on té una gran base militar– indica que Netanyahu, també perseguit pel Tribunal Penal Internacional, tot i que demani per a Trump el Premi Nobel de la Pau, té el seu propi full de ruta: mantenir-se en el poder amb el suport de la seva actual coalició, la seva única possible. I no pot cedir en res substancial perquè l’extrema dreta creu que la seguretat d’Israel passa per la liquidació de Gaza i l’annexió de Palestina. Una cosa incompatible amb –somni de Trump– la reconciliació d’Israel amb els països àrabs moderats (les dictadures dels xeics), perquè flueixin negocis i resorts turístics.

¿I si Trump fos un gos que lladra però no mossega amb els polítics depredadors (sense cap complex) que admira?