Regular l’amor al despatx del cap

Els protocols que tenia Nestlé, de caràcter contractual i coneguts per tots per endavant, van ser insuficients per evitar les conductes inapropiades. Es pot deduir que va fallar el compliment efectiu d’aquestes normes i la supervisió per part de l’empresa. També, que les regles en si mateixes, tot i que necessàries en el cas de l’alta direcció, no són la panacea, sobretot si no existeix una cultura corporativa que les posi en valor ni un lideratge que actuï amb l’exemple.

Notícies relacionades

Més qualitat educativa

El debat Pombo

Algunes veus han utilitzat el cas per plantejar un dilema moral i jurídic, al confrontar el deure de transparència de les relacions amoroses a les cúpules de les empreses amb el dret a la intimitat dels afectats. Però la privacitat dels alts directius, siguin del gènere que siguin, no pot emparar conductes inapropiades amb les seves parelles, com favoritismes mentre dura la relació o, per contra, represàlies i fins i tot assetjament sexual posterior si acaba el vincle afectiu. Aquestes pràctiques poden posar en risc el clima laboral, l’ètica corporativa i la igualtat d’oportunitats en l’empresa.

El repte és trobar el just equilibri entre aquestes normes, lliurement decidides per les empreses –sempre dins del marc de la llei–, i l’espai personal dels líders. Però als que s’asseuen al despatx del cap –homes o dones–, se’ls ha de pressuposar transparència i exemplaritat, sí, ho sento, per molts drets individuals que tinguin.