Illa i Puigdemont

Des de l’elecció el 2021 de Pere Aragonès, Catalunya va començar a recobrar certa normalitat. Però l’indult i després la investidura de Salvador Illa el 2024, amb els vots d’ERC i els Comuns (Catalunya és transversal), va propiciar un canvi més substancial. Des del primer dia el gran objectiu d’Illa va ser la normalització i per això es va reunir –començant amb Jordi Pujol– amb tots els seus antecessors. Amb tots menys amb un, Puigdemont. I no hi ha normalització que valgui si el president i el líder del primer partit de l’oposició no es poden trobar. No era fàcil. Puigdemont és a Bèlgica com a conseqüència del procés i el Suprem espanyol ha instat a la seva detenció. Ara l’admissió de l’amnistia pel Constitucional, tot i que el Suprem amb subterfugis l’hi negui (els juristes són molt seus), ho canvia tot. I Illa, que ha exigit al Suprem que apliqui a Puigdemont (i a l’inhabilitat Junqueras) l’amnistia votada per les Corts, té el camí lliure. Tot i que no exempt de crítiques.

Però el cisma del procés no ha desaparegut. Puigdemont encara es considera el president legítim, ja que va ser destituït per un mecanisme que considera il·legal. I Illa és el president electe i legítim. No serà una trobada fàcil i cal veure’n les conseqüències. Però que el president i el líder del primer partit de l’oposició conversin és clau. I pot ser molt útil. El pacte per al nou finançament de Catalunya entre el PSC i ERC perdria molta autoritat moral si no fos avalat per Junts. I, a més, no podria ser aprovat per les Corts espanyoles, cosa que tampoc serà fàcil.

Potser ajuda també que Junts aprovi els Pressupostos de Sánchez. Ho faci o no, la trobada Illa-Puigdemont és un altre pas endavant. Catalunya va recuperant la normalitat. L’última prova és que després de ni més ni menys que 13 anys sense poder-se endeutar als mercats per falta de confiança, la Generalitat va obtenir la setmana passada un crèdit de sis bancs de 3.500 milions, amb què reduirà els costos del crèdit del FLA (fons de liquiditat autonòmica) del 2023.

Notícies relacionades

¿Un pacte o un pla?

Els efectes de la mili que s’estén

I l’assumpció per l’Estat d’un 20% del deute de la Generalitat amb el FLA, que ascendeix a 89.700 milions, donarà molta més capacitat financera a Catalunya. I aquest pas –fruit del pacte del PSOE amb ERC– beneficiarà totes les autonomies, començant per Andalusia i València. Com sempre ha passat, el que engega Catalunya –acusada d’insolidària– beneficia la resta d’autonomies.

I que l’Estat assumeixi una part rellevant del deute autonòmic de 338.000 milions és empassar-se que les autonomies –que assumeixen bona part de la despesa social– estan mal finançades. És iniciar la complexa reforma del finançament autonòmic. És clar, si ho valida el parlament, on el PP i Vox sembla que s’hi oposaran.