Desinflant el FLA

La part no tan bona, o que no s’entén tant, és com això passa just quan s’acaba d’anunciar un acord per condonar el deute de Catalunya amb el FLA (gairebé una cinquena part de tot el deute acumulat per aquest organisme estatal). Entenc aleshores que aquests 3.500 milions ja no ens els condonen? O que sí, però va per llarg?

Notícies relacionades

Deshumanitzar per odiar

Turisme: ni eufòria ni punxada

Certament, tots aquests anys quedava força estrany sentir parlar simultàniament de "dèficit fiscal" i que "Espanya ens roba", quan Catalunya és la que agafa més diners d’aquesta caixa de resistència autonòmica. Com a catalana usuària de serveis, m’alegro que els ofecs financers de la Generalitat afluixin. Com a catalana que paga impostos, no sé si alegrar-me tant que el malbaratament de segons quins governs quedi escombrat sota la catifa. El meu balanç particular serà més o menys satisfactori si al final noto que pago menys o que rebo més. Si passés el contrari, hauria de treure… conclusions?

Després hi ha el tema de si és millor deure diners a l’Estat o al sistema financer. Tot té avantatges i desavantatges. Hi ha el tema transparència. I hi ha el tema de la dependència de l’Administració del ja esmentat sistema financer. Aquest que de vegades es fa el superofès si volem opinar sobre si l’OPA del BBVA al Sabadell ens agrada o no ens agrada, però que quan una entitat bancària esdevé too big to fail, i tot i així s’estampa, cal córrer a rescatar-la… sense demanar res a canvi. Bona rentrée.