Llengua catalana
Vergonyes gelades
Las banderas española y catalana ondean en la fachada del edificio de la Generalitat. /
En tenir notícia de l’incident a la gelateria Dellaostia, vaig pensar: llamp de déjà-vu. Jo tenia menys d’un terç de l’edat que tinc ara quan vaig anar a un bar amb el meu pare, molt estimat i catalaníssim. El pare va anar al lavabo, jo vaig restar a la barra, i allà vaig assistir atònita a l’embolic que va muntar un altre client en demanar "pebre" a un cambrer tant o més jove que jo, òbviament nouvingut a Catalunya i al català. Tot i que s’hi esforçava, hi ha paraules més dures que d’altres. No és fàcil copsar que pebre és pimienta, com no ho és deduir que maduixa és fresa. Sobretot si t’ho diuen de mala manera.
Tinc explicat en un llibre la pena que vaig sentir, i la vergonya que em va fer, veure per primera vegada a la vida un català sent un cabró. Mai no em pensava que això ho veurien els meus ulls. Fins que no vaig poder més. A un li vaig demanar en castellà que portés pimienta i a l’altre li vaig dir en català que era un pocavergonya.
Notícies relacionades¿Ha canviat res des de llavors? No em negaran que, venint d’un argentí, té conya recordar que "som al regne d’Espanya"... a un regidor d’ERC! Encara que ni la meitat de conya que la soferta portaveu del Govern, Sílvia Paneque, quan assegura que la llengua "cohesiona" els catalans… Ah, sí? Jo crec que si ens cohesionen així una mica, només una mica més, farem un pet com una gla.
Sempre he dit que confondre defensa del català i hispanofòbia, a banda de ser una immoralitat i una injustícia... era una colossal estupidesa. No hi ha millor manera d’enfonsar la llengua catalana que fent el que va fer aquell senyor d’ERC a Dellaostia. No m’estranya que sigui d’ERC, com les eminències que van il·luminar el Pacte Nacional per la Llengua, el balanç del qual és desolador, és ridícul i és paupèrrim. A aquest pas aconseguiran que no vulguin parlar català ni els nets de Marta Ferrusola. Fins quan taparem la realitat amb un relat de "cohesió" consistent a llençar pedres contra una gelateria... que és el nostre propi terrat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
