ERC i Bildu
Perversa espiral nacionalista
Reunión de Oriol Junqueras y Arnaldo Otegi
Una de les primeres imatges que ha deixat l’inici del curs polític ha sigut la d’una reunió entre ERC i Bildu a la seu d’aquest últim a Sant Sebastià, després de la qual, en un comunicat conjunt, els dos partits han afirmat: "Davant l’onada reaccionària que s’aixeca a l’Estat espanyol coincidim que la solució és més nació i més construcció nacional". I és que el que Oriol Junqueras i Arnaldo Otegi denominen onada reaccionària té a veure, d’una banda, amb l’auge d’un discurs nacionalista espanyol excloent i centralitzador que nega l’existència d’identitats nacionals perifèriques i que s’oposa a la consideració d’Espanya com un Estat plurinacional i que, en gran manera, s’ha plasmat en l’auge de Vox. I, de l’altra, amb una sèrie de pràctiques polítiques –i alguns consideren que fins i tot judicials– de criminalització dels moviments independentistes català i basc. I és en aquest context que podria entendre’s com un contrapès legítim que els dos partits apostin per reforçar les seves respectives identitats nacionals a tall de resistència, si no fos perquè en realitat aquest plantejament no fa sinó replicar la mateixa lògica nacionalista que critiquen.
Aquesta, però, és una contradicció que resulta inherent a la mateixa lògica del nacionalista: perquè si davant un nacionalisme reaccionari que veu com una amenaça a erradicar les demandes de sobirania i la pluralitat interna es reacciona apel·lant a un nacionalisme perifèric més intens, que al seu torn pretén erradicar al primer, s’acaba entrant en una espiral nacionalista en la qual cada reacció d’un bàndol alimenta i justifica la reacció de l’altre, fomentant la radicalització i l’antagonisme. I és d’aquesta manera que la confrontació identitària pot desencadenar un cercle viciós en el qual la defensa de la mateixa nació davant l’amenaça de l’altre reforça l’hostilitat mútua, impedint polítiques inclusives, consensuals i duradores. Per tant, respondre a un nacionalisme excloent amb un altre nacionalisme, tot i que legítim en les seves aspiracions, no trenca amb la dinàmica antagonista sinó que la reprodueix des d’una posició diferent i, en comptes de contenir-la, acaba alimentant l’onada reaccionària.
Per això, si el que es vol combatre és aquesta onada reaccionària, que té a més altres dimensions, el primer que cal fer és abandonar aquesta perversa espiral nacionalista i superar la lògica de confrontació identitària. L’acceptació del pluralisme nacional que la Constitució ja reconeix i el foment de models que respectin la diversitat preservant la unitat, com el federal, poden fer viables projectes polítics comuns. I superar la lògica amic-enemic que caracteritza al nacionalisme excloent que és el de Vox quan nega la pluralitat nacional a Espanya, el de Bildu negant-se a condemnar el terrorisme etarra o el d’ERC, quan avala l’assenyalament públic a una gelateria per no atendre en català.
