Als dos costats del Jordà

El cas és que tals frases són el producte de la fanfarroneria del nacionalisme àrab i els seus dirigents, que prenen cos a partir de l’estrepitosa derrota de 1967, humiliats en la Guerra dels Sis Dies, guerra que es caldeja per la disputa de l’aigua, quan Síria pretén canalitzar els rius que neixen als alts del Golan i porten les seves aigües al llac israelià Tiberíades.

I sent l’anterior cert, és l’ideòleg asquenazita Jabotinsky qui, a partir dels anys vint, predica amb claredat que el projecte sionista inclogui fins la mateixa Jordània.

Jabotinsky era l’antagonista del socialista polonès Ben Gurion. Aquest menyspreava aquell, clarament a la seva dreta en un món polaritzat davant el feixisme. Jabotinsky va inspirar el grup armat Irgun, liderat per Menachem Begin. I després Stern, escissió més violenta i fanàtica que va liderar el que després també va ser primer ministre d’Israel, Yitshaq Xamir també asquenazita, com Jabotinsky (Odessa) i Begin, de Bielorússia, com Xamir.

Jabotinsky revisa les tesis de Teodor Herzl, un nou sionisme, més audaç, militarista i expansionista. Des del primer moment deixa clares les seves intencions, que no tenen res a veure amb una pacífica convivència amb els palestins. Aquesta és avui la tesi dels governs que presideix Netanyahu, que no només ha mimetitzat les tesis de Jabotinsky. Les ha materialitzat, inclosa la muralla de ferro, el que avui està passant a Cisjordània. Un poderós exèrcit molt superior als exèrcits àrabs, un mur en construcció que aïlla els cisjordans en petites Gaza i un aliat totpoderós, això és, l’Oncle Sam. Trump és la sublimació d’aquesta idea i Netanyahu el premier decidit a culminar-ho, a més amb el 7 d’octubre com l’excusa perfecta per no tenir miraments. I a la fi ningú millor que Netanyahu per conciliar amb els EUA. Al contrari que la resta de líders que el van precedir al Likud, no és d’origen asquenazita, sinó nord-americà.

Notícies relacionades

Incendiar l’Estat de les autonomies

Un Pujol de cine

Per si no fos prou, Netanyahu –obsessionat des de la seva joventut amb això– ha arrossegat Trump a la guerra amb l’Iran. I això que Bibi avui passa per ser un moderat al Govern ultra que presideix. Els seus socis no es tallen ni amb especular amb el llançament de la bomba atòmica per liquidar l’assumpte de Gaza, bomba que ja va assajar l’Oncle Sam al Japó, més per caprici que per necessitat.

La sort està tirada. Que l’hi diguin al polític israelià Ayman Odeh, àrab, líder de la Llista Conjunta que es va convertir en tercer grup de la Knesset el 2015. Vehement partidari dels dos estats, el Tsahal li va disparar un tret al cap i va protegir els extremistes que anaven contra ell. La mateixa pràctica que els colons que s’apropien implacablement de Cisjordània, amb la connivència del mateix Tsahal. Cèlebre és una intervenció a la Knesset quan un ministre de Netanyahu li va etzibar que no era benvingut a Israel. Odeh li va respondre amb sorna: jo he nascut a Israel mentre que tu vas emigrar als 21 anys d’edat.