La teva terra és la meva terra

La trobada és ja una victòria per al rus, que surt de l’ostracisme, viatja a un dels pocs països que pot visitar sense ser detingut a instàncies del Tribunal Penal Internacional (els EUA no en són membre) i es col·loca al nivell del president del país més poderós del món, un somni per a qui desitja donar a Rússia el pes mundial que va tenir l’URSS (el ministre Lavrov es va presentar a Alaska amb una samarreta amb les seves sigles perquè no n’hi hagués cap dubte). I que també guanya perquè posterga les sancions amb què els EUA l’amenaçaven, i perquè li permet negociar amb la posició d’avantatge que li dona el reconeixement dels territoris conquerits, sabent que no es conformarà mai únicament amb aquests territoris perquè la guerra d’Ucraïna no és només un conflicte territorial sinó existencial per a Moscou, que insisteix en el fet que no hi haurà pau sense tractar de "les seves arrels últimes", que no són altres que l’absorció d’Ucraïna.

Això l’americà sembla no haver-ho entès encara, i per això les seves esperances d’aconseguir un alto el foc ("no sé si passarà avui, però no estaré content si no és avui") han quedat frustrades. El més important és que Putin l’ha convençut que és millor un acord de pau, que li permet continuar la guerra, que no pas un alto el foc immediat com volien ucraïnesos i europeus. En realitat la pau és lluny perquè, el que Moscou vol, Zelenski no ho pot donar. I, a més, creu que pot continuar resistint, ja que des del 2023 Rússia amb prou feines ha passat de controlar el 18% d’Ucraïna al 19%...

Després de la reunió, Trump va telefonar a Zelenski, que viatjarà avui a Washington. També va parlar amb els líders de França, Alemanya, Itàlia, el Regne Unit, Polònia, Finlàndia, la UE i l’OTAN. El senyor Pedro Sánchez estava de vacances a les Canàries. Es manté així la incertesa sobre la reacció final de Washington a aquesta cimera, que em recorda les que va mantenir amb el nord-coreà Kim Jong-un, que només van servir per donar-li una legitimitat internacional que no tenia.

Mentre mirem a Alaska, empitjora la desesperada crisi humanitària que viu (o mor) Gaza amb els plans de Netanyahu per ocupar més territori (ja controla el 80%) i amuntegar davant la mar en condicions encara més inhumanes gent que ja ho ha perdut tot. S’hi cometen crims de guerra i contra la humanitat, i avergonyeix que els faci el país que va ser creat precisament per evitar als jueus una repetició de l’Holocaust que van patir durant la Segona Guerra Mundial. Suposo que el que ara pretenen és que les condicions siguin tan terribles que els gazians supervivents decideixin "emigrar voluntàriament", com acaba de reconèixer Netanyahu al dir que el que han de fer els països que critiquen Israel és callar i obrir les fronteres als palestins.

Notícies relacionades

Quanun gadità dirigeix Ikea

Europa desconfia de la Xina

L’objectiu és l’annexió amb què somien molts israelians, els mateixos que també es volen quedar Cisjordània, on augmenta la violència dels colons. El "Pla EI" revelat aquesta setmana (estava aturat des de fa 20 anys) per construir-hi 3.000 habitatges il·legals partirà el territori i impedirà la comunicació directa entre Ramal·lah, Jerusalem Est i Betlem, per donar un altre dur cop a l’Estat palestí. Com ha dit el ministre Smotrich, "mentre ells parlen del somni palestí, nosaltres construïm una realitat jueva". El preu li ha de semblar assumible.

Tot el que passa s’adiu amb la visió que comparteixen Xi, Trump i Putin d’un planeta en què uns manen i d’altres obeeixen, en què prioritzen els interessos de seguretat nacional i en què els poderosos es reparteixen el món en esferes d’influència i marginen el dret internacional perquè molesta... Igual que avui molesten els palestins o els ucraïnesos. Segons el meu parer, no hi haurà seguretat per a Israel sense justícia per als palestins i no hi haurà pau a Ucraïna sense comptar amb els ucraïnesos. Però alguns no ho volen veure i resulta que són els qui tenen la paella pel mànec.