Petits actes radicals

Vivim un moment de retrocés democràtic en el qual els arguments perden pes. Poc importa que les dades demostrin un fet, si hi ha una contraveritat que ha corregut pels entorns digitals, difícilment l’empíric i, per tant, veritable aconseguirà convèncer. Aquest retrocés en drets fa que defensar una cosa fonamental sigui ja un acte radical. ¿Ets feminista? Feminazi. ¿Ets antirracista? Emporta-te’ls a casa teva. ¿Defenses el col·lectiu LGTBQ+? Woke. Si tot és radical i tot és extrem, res ho és.

Notícies relacionades

Torna el futbol

Cristians i xenòfobs

Associar-se a una organització de veïnes que fa cultura popular és reivindicar un model de barri, de ciutat, de vida. La vida tranquil·la i petita, senzilla, coneguda. Saludar veïnes quan vas pel carrer perquè coneixes els seus noms, preguntar-los com es troben i com estan els seus nets, ajudar els que arriben nous que entenguin i practiquin el català, també és radical. Un altre acte contra corrent és obligar-te a treballar en equip amb gent diferent amb qui no t’uneix cap obligació laboral, però amb qui esculls col·laborar sense necessàriament compartir coses en comú més que el que és obvi: la comunitat. Prioritzem comprar als negocis del barri en lloc que vingui des de l’altre costat del món una sola clau anglesa i en tres dies. Mengem al carrer defensant uns barris reals, amb persones que els viuen i els pateixen i els cuiden i els estimen. En aquest context de gentrificació i capitalisme depredador, continuar vivint als nostres carrers també és, per si mateix, un acte reivindicatiu de localització davant la globalització més cruel.

Si tot és radical, benvinguts siguin aquests petits actes que fem tantes i tantes persones cada dia per significar-nos, per defensar-ne d’altres que no coneixem, per ser intransigents amb la falta de respecte, amb la falta d’humanitat. Benvingut radicalisme.