La revolució pendent dels habitatges

Allò del pis per a tota la vida ha quedat superat per la vivenda per a cada moment i necessitat, però l’evolució de l’estil de vida conflueix amb l’encariment desmesurat del metre quadrat i la pressió de la demanda sobre determinats barris, que també empeny la població a barris i ciutats fins aleshores fora del seu radar: si no aconseguim ajustar oferta i demanda en aquest equilibri ara impossible, els nous hàbits residencials no seran els que una societat madura es mereix, sinó els únics als quals pot aspirar. Viure tot sol o en companyia és un dret que hauria de ser d’accés raonable, no un luxe o excepcionalitat reservada a uns quants.

Notícies relacionades

De més verdes en maduren

Rodar al Sàhara

Si als canvis de tendències culturals i preus també hi afegim les demandes d’eficiència energètica que han d’atendre els pisos davant l’augment de temperatures, l’equació de la vivenda arriba a una complexitat sense precedents.

Països d’arreu del món estan immersos en el debat sobre com s’ha d’adaptar el seu planejament urbanístic i el disseny de les seves cases a l’escalfament global sense perjudicar més el medi ambient ara que la vida sense aire condicionat ja sembla una utopia. Des del Regne Unit fins al Japó passant per Finlàndia, les onades de calor d’aquest estiu han apressat l’acció. L’adaptació al clima passa per més educació i consells a la població, però els edificis s’han d’habilitar per a la nova normalitat.