Migrants no, menys si són prostitutes

Perquè sí, el racisme s’adiu amb el masclisme. I he perdut la quantitat de persones que m’han escrit missatges privats avisant que coneixen uns quants racistes que lladren contra els immigrants durant el dia, però al vespre no filen prim amb dones migrants, rere les portes d’un club o d’un pis. Hi ha tanta demanda que la immensa majoria de les prostituïdes a Espanya venen de països on són enganyades i explotades. Captades per xarxes que saben prou bé com en poden treure molt de benefici. Elles no són amenaça; són consum.

Els mateixos que acusen els immigrants de ser violadors, callen davant milers d’homes que paguen per exercir poder sobre dones vulnerables. No en diuen violència; en diuen lleure o servei. Els irrita que arribin immigrants en pastera, però no els incomoda que milers de dones estrangeres siguin traslladades cada dia per xarxes d’explotació. Aquests tipus no els cacen mai. Ho deia el mateix Tribunal Suprem, quan afirmava que "l’esclavitud del segle XXI és als clubs de cites". Perquè, és clar, a aquestes dones no els assignen el rol de "nostres". El que és sagrat són "les nostres dones, les d’aquí". Les altres, les pobres, les estrangeres, poden ser comprades, usades i oblidades. A elles no les converteixen en "problema" perquè això implicaria mirar cap als veritables responsables: els qui consumeixen, els qui es lucren, els qui ho permeten. I allà ja no es pot assenyalar amb el dit sense risc d’apuntar-se a un mateix. O a un conegut.

Notícies relacionades

De més verdes en maduren

Rodar al Sàhara

Aquests patriotes s’han oblidat de la quantitat d’espanyols i espanyoles que van haver d’emigrar a molts països per deixar enrere la pobresa del seu ídol, el dictador Franco. Patriotes que ni saben que fins als anys 50 la majoria que fugia d’aquest país ho feia sense contracte, buscant qualsevol cosa per sobreviure. Els mateixos a qui deien a Alemanya o Suïssa que els espanyols "no s’integraven". Però el relat negacionista viu de negar estadístiques i realitats històriques, de les d’abans i de les d’ara.

Quan sorgeix el debat, sempre s’acaba en el mateix. Si algú els rebat, llancen la seva frase estrella: "Doncs emporta’t els immigrants a casa teva". I jo sempre penso el mateix: si cada persona decent ho fes, probablement l’immigrant acabaria sent el seu veí. El més útil seria que s’apliquessin la frase a ells mateixos. A veure si, per una vegada, són ells els qui s’emporten el seu odi a casa.