Posa’t una gorra

Una corona que no està banyada en or, però que és tot un símbol als EUA. La imatge de l’espontaneïtat, la identitat i el poble. "Aquesta també és la vostra guerra", sembla declarar a la ciutadania. Una agressió militar sense autorització del Congrés ni de l’ONU, enmig de negociacions diplomàtiques i sense que hi hagi hagut un incident que pugui sostenir la "legítima defensa". ¿Potser importa?

El sobirà de la gorra vol demostrar que ningú el controla, que l’exèrcit és seu i que disposa d’"un subministrament il·limitat" d’armes. El seu govern ha substituït els proveïdors tecnològics amb un mínim d’ètica pels que l’acompanyen entusiasmats en la militarització de la IA. Unes empreses que poden passar a ser el cervell d’un arsenal nuclear. Convenientment, fa un mes que va expirar el tractat que limitava les armes nuclears dels EUA i Rússia. I, també convenientment, el cru de Veneçuela protegeix els EUA de la crisi petrolera del Golf. El sobirà té ínfules de Lluís XIV, però no és boig.

Notícies relacionades

¿Què en seria de Barcelona sense el Mobile?

Europa i l’impuls farmacèutic

Tant de bo els pitjors auguris no es compleixin. Tant de bo aquest règim que reprimeix de manera brutal la població i que ha alimentat l’eix de la resistència (Hezbol·là, houthis i Hamàs) no estengui el terror i la venjança. Tant de bo no es produeixi un conflicte civil, tant de bo no hi hagi contagi regional, tant de bo no siguin milions els que vaguin a la recerca d’un refugi, tant de bo no revisqui el terrorisme, tant de bo...

Ara, els carronyaires lloen la gesta. El seu relat segueix la pauta de Gaza: condemnar un genocidi és defensar Hamàs; alertar contra una guerra d’imprevisibles conseqüències és defensar el règim iranià. Mentides simplistes que atempten contra la raó. No pensis, ens diuen, i posa’t una gorra.