El rol dels EUA
L’he morta per salvar-la
Abascal apunta i dispara. Feijóo, ansiós, erra tots els trets. Ayuso segueix el moviment, però fa servir munició incendiària. Es tracta d’infligir tant de mal com sigui possible. "Us animo a sortir totes soles i borratxes per Teheran o amb minifaldilla per Kabul", va etzibar la presidenta de la Comunitat de Madrid a les progressistes. Ella llegia l’ocurrència i els seus companys de grup reien i aplaudien, orgullosos d’haver trobat la manera d’extremar la crueltat de l’argument falsari. La viralitat estava assegurada.
¿Quin grau de cinisme cal per justificar una guerra en nom de les dones? Aneu i expliqueu-ho a les tombes de les més de 160 nenes iranianes assassinades el primer dia de l’atac. Les bombes les van alliberar definitivament. Aneu i repetiu-ho a les seves mares i a totes les dones que ara miren al cel i fan dies que no dormen. Animeu-vos fins i tot a retrocedir en el temps i xiuxiuegeu als espectres de les mortes que la política exterior dels EUA sempre va voler salvar-les, que elles van ser el veritable motor de la seva bogeria bèl·lica.
¿Va ser per les dones que els EUA van finançar i va armar a la resistència mujahidina afganesa per lluitar contra l’URSS als anys 80? D’aquesta insurgència islamista i la seva utopia gihadista en van beure els talibans. Bush només els va combatre quan, després de l’11S, van refugiar Al-Qaida. També llavors es va argumentar que les dones afganeses serien alliberades. Durant els 20 anys d’intervenció internacional, l’Afganistan es va convertir en un Estat rendista en què el finançament estranger encoratjava la corrupció i els enfrontaments amb els talibans eren cada vegada més cruents. Les forces internacionals no van aconseguir mai comprendre ni connectar amb la majoria dels afganesos, mentre els fonamentalistes estrenyien llaços amb la població rural. El 2020 els EUA hi van signar el final de la intervenció: "Acord per portar la pau a l’Afganistan", se’n va dir. Avui, Ayuso es pot passejar per Kabul en minifaldilla i viure en carn pròpia el resultat de les intervencions bèl·liques per alliberar les dones.
Notícies relacionades¿Què es pot dir de la política dels EUA al Pròxim Orient? Podem parlar del seu suport continuat a les monarquies del Golf per mantenir l’ordre i garantir el flux de petroli, mentre elles finançaven i exportaven durant dècades l’islam més ultraconservador, per soscavar les versions més moderades i progressistes a altres països musulmans. ¿Parlem de la invasió de l’Iraq el 2003? La de les "armes de destrucció massiva" que no van existir mai, que va sumir la població iraquiana en el caos i va desestabilitzar la regió per convertir-la en un incubador d’extremistes. ¡Quin alliberament no va ser Estat Islàmic per a les dones!
Les dones no són alliberades matant-les ni assassinant-ne els fills. No són salvades amb aliances que enforteixen els seus botxins ni amb conflictes bèl·lics sustentats en mentides. No hi ha emancipació per a elles quan els seus salvadors les abandonen i les llancen als llops. Ja n’hi ha prou de fer servir les dones com a coartada.
