Groucho Marx tampoc tindria Pressupost

Notícies relacionades

Temperar el clima polític

Millor l’acord que la guerra

Sánchez està aplicant al peu de la lletra el seu manual de resistència i confon el ser amb l’estar: no és el mateix ser president que estar de president, com diria Camilo José Cela. Aprovar tan sols 14 lleis ordinàries, 9 lleis orgàniques i 18 reials decrets és un rècord negatiu que supera la inacció de Mariano Rajoy en la seva última legislatura. Però el problema del que aquí plantegem és repassar l’article 134.3 de la Constitució. Perquè no recorrin a la IA, els recordo el que diu: "El Govern té l’obligació de presentar al Congrés els Pressupostos almenys tres mesos abans de l’expiració dels de l’any anterior". La presentació dels comptes públics no és opcional i Sánchez ha incomplert aquest mandat els dos últims anys.

Ahir es va comprometre a elaborar un projecte pressupostari per al 2026 i va tornar a obrir la porta a reunir-se amb Puigdemont perquè els voti, tot i que va obviar que els set diputats de Junts són insuficients des que Podem va deixar de recolzar-lo. També va verbalitzar de nou que, tot i que no s’aprovin, vol arribar al 2027. Acostumats com estem a viure dies històrics, no s’ha de descartar la primera legislatura sense Pressupostos. El febrer del 2019, després de decaure el seu projecte de comptes públics per la falta de suport d’ERC i Junts (llavors PDECat), Sánchez va convocar eleccions: "Diguin-me clàssic, però sense Pressupostos no es pot governar". Definitivament, Groucho Marx era un aprenent.