Vacances
El preu de les croquetes
Això comenta, enmig d’una breu conversa, un empresari del sector turístic de la Costa Brava a qui trobo a la platja, a punt d’anar a saltar onades: "L’agost es presenta magnífic en l’ocupació hotelera i el càmping. Però on sí que es continua notant una caiguda del consum és en la restauració. Les famílies demanen menys plats i que siguin per compartir. Es nota l’augment dels preus, una tendència que va començar, per no anar-se’n, a l’estiu del 2022". I això em diu un veí, que la nit anterior se’n va anar a menjar amb la família –dos fills en edat de creixement accelerat– a un xiringuito de platja amb ínfules: "Caldrà començar a moderar-se perquè ja, sense necessitat de demanar gambes, llobarro, ampolla de vi o filet, per menys de cent euros entre tots poques coses queden per triar".
Sí, afegeixo, també per experiència, l’augment dels preus es nota sobretot en les croquetes, les patates fregides, els gelats, l’enciam (de bossa en la majoria dels casos) amb tomàquet i els refrescos. I recordo l’estocada d’aquesta setmana a Madrid, perquè a tot arreu passa el mateix. Van cobrar quatre euros per una aigua mineral amb gas en un bar/restaurant d’allò més normalet, en un carrer darrere de la Puerta de Alcalá.
Les xerrades improvisades sobre l’augment del cost d’anar a menjar fora és un clàssic dels últims tres estius. Només les superen les queixes per l’augment del preu de la fruita fresca –almenys, el preu de la síndria aquest any ha donat un respir–, dels tomàquets i de les mongetes verdes, que ja es cotitzen com una menja privilegiada. Conclusió, tret que siguis ultramilionari o vulguis demanar un préstec al banc de torn: surts menys amb nens, menges porcions més reduïdes, t’empatxes a pizzes i biquinis o te’n vas a algun dels locals de pollastres que hi ha a la vora de les carreteres i que són els restaurants favorits dels holandesos.
Notícies relacionades¿Què hi ha de les xifres oficials amb què ens amenitzen el Banc Central Europeu (BCE) i l’INE mes a mes? Ens confirmen que la inflació està controlada: el 2% per al conjunt de la zona euro, el percentatge desitjat en els objectius estatutaris del banc. A Espanya, la xifra del juny va ser del 2,3%. Aquest augment dels preus interanuals és superior en alimentació i begudes, un 2,8%, i en restaurants i hotels, un 4,1%. ¿Per què? Una suma de costos en tres ingredients bàsics: matèries primeres, lloguer de locals quan es dona el cas i els costos salarials. Treballen en el sector de l’hostaleria 1,8 milions de persones. Per mantenir els marges, les croquetes valen més. ¿Els consumidors? En comptes de demanar-ne vuit, en demanen sis.
Postdata: aquest agost, el nombre de viatgers estrangers que arribaran a Espanya superarà el rècord històric de 10,9 milions que es va establir el mateix mes del 2024. Que lluny que queden ja els 2,4 milions de visitants que hi va haver l’agost del 2020, amb la pandèmia inclosa. Tret de cataclisme, Espanya va camí de batre la xifra de l’any passat, on van arribar 93,8 milions de turistes internacionals. Els cent milions són a tocar. Que consumeixin.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
