Immigració, clau per a l’economia

Aquest creixement econòmic té una explicació principal: la immigració. Tot i que alguns s’entossudeixen a destacar només els seus aspectes negatius, el cert és que, sense la contribució de la població migrant, Espanya no figuraria entre les economies que lideren l’augment del PIB en el món desenvolupat.

Cal abordar aquesta realitat sense prejudicis. Espanya passa un hivern demogràfic, marcat per una baixa natalitat i l’envelliment de la població. La generació del baby boom ha començat a jubilar-se i ha deixat vacants milers de llocs de treball. De fet, entre 2012 i 2024, la població activa que té nacionalitat espanyola s’ha reduït en 1,4 milions de persones. La pèrdua de població activa nacional del 7,1% hauria condemnat el país a una situació d’estancament si no fos per la immigració. Només el 2024, el 77% dels nous llocs de treball van ser ocupats per persones nascudes a l’estranger. Sense aquesta aportació, el creixement de l’ocupació hauria sigut d’un 0,7%, davant el 2,2% real.

Nombrosos sectors depenen d’aquesta força laboral. En els serveis domèstics, representen el 71% de l’ocupació; en l’hostaleria, el 45%; en la construcció, el 32%; i en l’agricultura, el 31%. Alhora, l’envelliment de la població incrementarà la demanda de professionals en atenció mèdica i cures, una oferta que no cobreix el mercat laboral nacional.

Però, a més, les persones estrangeres estan ocupant cada vegada més posicions qualificades, en les quals es preveu un relleu generacional els pròxims anys. De fet, un estudi recent del Banc d’Espanya revela que la sobrequalificació dels migrants –és a dir, aquells que treballen en llocs de treball per sota del seu nivell formatiu– està disminuint. Això indica que cada vegada més accedeixen a llocs de treball al nivell de la seva formació, perquè els estudis realitzats a l’estranger tenen cada vegada més reconeixement al nostre país.

En el futur, la situació s’agreujarà. L’OCDE adverteix que Espanya patirà la caiguda més forta de la taxa d’ocupació dels països membre: un retrocés de 10,3 punts percentuals per al 2060, davant una mitjana de només 2 punts. Sense el creixement de la productivitat, el creixement del PIB per càpita es frenarà. Dues mesures clau podrien ajudar a mitigar l’impacte: elevar l’edat efectiva de jubilació i augmentar la taxa d’ocupació femenina. Però cap d’aquestes solucions serà suficient per compensar el declivi demogràfic i la jubilació dels baby boomers. Tot apunta que serà imprescindible incorporar més immigrants al mercat de treball.

Aquesta incorporació també resulta vital per sostenir el sistema de pensions durant les dècades que duri la jubilació del baby boom. L’ocupació estrangera ajudarà a suavitzar el desequilibri entre ingressos i despeses de la Seguretat Social. No obstant, la immigració no resol el problema, sinó que només el trasllada al futur. Per resoldre’l, seria necessari que les cotitzacions aportades siguin més proporcionals a les pensions futures que es rebran.

Notícies relacionades

La vida és un país estranger

El virus de la ‘titulitis’, propagat sense fi

La complexitat d’aquesta realitat desaconsella fer afirmacions simplistes, com que la immigració redueix el potencial econòmic per la seva baixa productivitat. Tot dependrà dels treballs que s’ofereixin i també dels seus salaris, de la formació dels migrants i de la seva capacitat d’integració. Està clar que els treballs amb remuneracions i productivitat massa baixes per tenir un nivell de vida digne senzillament no haurien d’existir, ni per a nacionals ni per a estrangers.

El creixement potencial de l’economia espanyola –en ocupació i productivitat– podria augmentar amb una gestió activa de la immigració que busqui i formi en origen els perfils que requereix la nostra economia, i que, un cop aquí, reforci les polítiques d’inclusió i l’oferta de vivenda. Espanya té un avantatge clau davant altres països europeus: el 47% dels immigrants procedeixen de l’Amèrica Llatina, que tenen més facilitat d’incorporació laboral. És hora de deixar de parlar d’immigració només en clau de conflicte o amenaça i començar a veure-la com el que realment és: un fenomen clau per al futur econòmic del país..