Res és el que sembla
I un dia ens vam equivocar i vam rectificar
Dimecres al matí, a EL PERIÓDICO vam llançar una alerta als nostres lectors digitals per explicar que l’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, estava ingressat en un hospital de Barcelona a conseqüència d’un ictus. No ho vam fer frívolament ni per buscar això que alguns anomenen clics. Dues fonts mèdiques de l’hospital en qüestió ens van confirmar la notícia, que, a més, resultava versemblant, perquè és el centre mèdic on habitualment es tracta Pujol, que ja va patir un ictus fa dos anys. Pocs minuts després vam llançar una altra alerta en què explicàvem que l’hospital negava l’ingrés de l’expresident. Vam ser tan ràpids com la tecnologia ens va permetre i també vam despublicar immediatament la notícia, que va resultar ser falsa. El mal ja estava fet, perquè alguns mitjans van replicar la informació i molts d’altres van córrer a tractar de confirmar-la, símptoma en els dos casos que la credibilitat del diari i dels diaris té més bona salut que no ens pensem. En tot cas, la primera alerta la debilita, però la segona, sense compensar la pèrdua, la reforça.
La verificació és l’essència del periodisme, perquè és la línia que separa la informació del xafardeig. Bill Kovach i Tom Rosensteil van explicar a principis d’aquest segle que l’element essencial del periodisme no és publicar –ara ho pot fer qualsevol–, sinó verificar. Una qualitat que requereix un mètode.
S’ha d’estar sempre al cas. Amb Pujol ens va fallar el mètode. En prenem nota i demanem disculpes, públicament i privadament, a l’expresident i a la seva família. Aquesta mena d’errors, contra el que pensen els adanistes, no són conseqüència de la digitalització. Julio Camba va publicar una deliciosa columna durant els anys 20 del segle passat, titulada Hola, soy el muerto de ayer, en la qual explicava la visita al diari d’una persona de qui havien publicat l’obituari sense verificar que s’havia mort. En l’era de la impremta, les notícies falses trigaven més a desmentir-se que no pas en l’era digital. No tot són desavantatges. Però rectificar és un deure.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
