Irregularitats
El joc de les corrupteles
Espanya deu ser l’únic país al qual no li fa falta generar mems amb intel·ligència artificial perquè el dia a dia els crea sols. Qui m’ho explica és un jove estudiant de cine que, per donar més valor a les seves paraules, em mostra mems de Rufián, Sánchez, Feijóo, Abascal i així un llarg etcètera. "¿Te n’adones?", em diu. Els millors són els de Rufián, que té molt predicament entre aquesta generació.
Gabriel Rufián sap en quin territori es mou. És l’únic que, per exemple, maneja amb criteri i desvergonyiment infiltrats al Congrés, tipus Quílez o Ndongo, temperant les seves formes amb molt humor i aquesta sorna habitual seva, com de no donar importància a allò que està passant en aquell instant.
És un país tan de mems que l’esdevingut amb Montoro sembla construït per un guionista de sèries de contingut polític per equilibrar i mantenir el suspens argumental i així poder convèncer els productors que mereix invertir en una nova temporada.
Que el presumpte dolent estigui ara a l’altre costat de la balança és perfecte. Equilibra el joc en què els partits polítics participen amb aquest i tu més, tot i que no coincideixi en el temps, a causa que els fets dels quals es debat són de fa més de 10 anys. I aquesta situació ens condueix a un tema fascinant.
En la justícia, per exemple, hi ha temes que prescriuen. Són les regles i hi participen tots. Però des del punt de vista social, antropològic, moral, fins i tot de decència humana, ¿els casos de corrupció, prescriuen?
Es defensava un dirigent del PP sobre les investigacions del magistrat de Tarragona, Rubén Rus, davant el presumpte tràfic d’influències realitzat a través d’un despatx d’assessors lligat a Montoro, Equipo Económico, per afavorir companyies gasistes amb modificacions de lleis relacionades amb pagaments d’impostos, assegurant que això no podia afectar Feijóo, perquè era el passat. "Com si l’escàndol de Filesa hagués de perjudicar Pedro Sánchez", es defensava.
Pensar en la qüestió des d’un punt de vista global evita partidismes. La memòria va per patis. Per a un socialista, tot allò que pogués afectar el seu partit en temes de corrupció tendeix a la desaparició progressiva. De la mateixa manera que, per a un popular, els casos sobre Bárcenas o la Gürtel no poden afectar, ni per indici, la carrera presidencial de Feijóo.
Notícies relacionadesNo obstant, les maneres d’actuar, tant d’un partit com de l’altre, necessiten un reset sobre les arquitectures de partit. El més important és que així ho entén la majoria de la ciutadania que, com a resposta ràpida a la pregunta sobre el nivell d’honorabilitat dels partits, aquesta sempre és baixa. Qüestió de confiança.
Aquest estat d’opinió només es resoldria amb un front comú de les dues formacions majoritàries contra la corrupció, però només el plantejament ja reclama la il·lusòria innocència del que ho proposi. I no és tant un nivell d’innocència. És més aviat el nul nivell polític que hi ha en aquests moments per arribar a grans pactes. Van existir instants d’acords comuns. Aviat només seran records als llibres d’Història.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
