Feta la trampa, feta la llei

I és per això que, des dels inicis de l’Estat liberal, aquests grups de ciutadans organitzats per promoure els seus interessos han existit i han complert funcions rellevants. Els lobbies intermedien entre els ciutadans i l’Estat, articulen i canalitzen demandes, proporcionen coneixement expert del seu àmbit, el posen a disposició de les administracions i de l’opinió pública i fan seguiment legislatiu i dels programes de polítiques públiques.

Totes aquestes funcions les realitzen a través de diverses accions dirigides als poders públics, sobre els quals volen influir, i també als ciutadans, de qui busquen obtenir comprensió i solidaritat envers les seves causes. Accions com contactes amb polítics, campanyes informatives o patrocinis, entre d’altres, i que sempre costen diners. Per això és habitual associar aquesta mena d’organitzacions amb interessos econòmics, que són els que disposen de més recursos, però el cert és que existeixen grups organitzats que defensen interessos de naturalesa molt diversa (socials, culturals, ideològics, religiosos, identitaris, etcètera), i tots busquen influir en el poder polític.

No obstant, una cosa és voler influir en el poder polític i una altra de molt diferent és infiltrar-t’hi i convertir-te’n en una part amb l’objectiu de legislar al teu favor, que és el que presumptament ha fet Cristóbal Montoro. I és que aquest exministre d’Hisenda durant el govern de Mariano Rajoy està sent investigat per la suposada creació d’una xarxa d’influències, en col·laboració amb alts càrrecs del seu ministeri col·locats expressament, i personal del seu antic despatx professional, Equipo Económico, que haurien rebut pagaments per part d’empreses del sector energètic (gas, electricitat, energies renovables) a canvi d’una legislació i d’una fiscalitat a mida. Uns pagaments que presumptament haurien sigut desviats a un entramat societari per blanquejar-los.

Extremadament greus

Notícies relacionades

Que caigui Espanya

Les criptomonedes i el futur

Per això a Montoro se li atribueixen els delictes de suborn, frau a l’Administració Pública, prevaricació, tràfic d’influències, corrupció en els negocis, falsedat documental i negociacions prohibides. Uns càrrecs extremadament greus per a un exministre d’Hisenda que sembla que ha traspassat tots els límits.

No en va, la pràctica corrupta que se li atribueix va molt més enllà de la clàssica compra de voluntats i denota una intencionalitat particularment perversa: accedir al Govern amb la voluntat deliberada de delinquir i d’utilitzar el poder al seu favor.