El meu onze favorit

¿Quina és l’alineació ideal d’aquest Barça de Flick, l’onze que voldríem saber de memòria? No existeix. De fet, avui dia no es pot predir l’onze de cap equip. Abans, al segle XX, els nens s’aprenien les alineacions i les recitaven amb la mateixa cançó de qui diu el vers de Nadal. Avui no, avui els nens només se saben els noms dels seus tres o quatre ídols a tot estirar. Tot i això, abans de cada partit, l’aficionat fa les seves càbales i s’imagina una alineació ideal. Juga a ser entrenador.

Notícies relacionades

Llicència per somiar amb Austràlia 2027

Aitor Francesena, surfista: "La mar m’ho ha pres tot i m’ho ha tornat tot"

En el Barça d’aquest any, tan delmat per les lesions i les situacions arbitràries, aquests jocs són complicats. Fins al partit contra l’Alabès, ningú no hauria dit que les xifres de victòries i ensopegades del Barça eren gairebé idèntiques a les de la temporada passada, almenys pel que fa a la Lliga, i que les seves mancances apareixen sobretot a la Champions. Els dubtes venien perquè ens fixem abans en la qualitat del joc que en la quantitat de punts. En canvi, després de guanyar l’Atlètic, tot sembla més diàfan. La intensitat i la convicció ens recorden l’èxit de l’any passat i, de sobte, comencem a perfilar un onze ideal.

Alguns noms surten a totes les fotos: Joan Garcia, Cubarsí, Balde, Pedri, Raphinha, Lamine. Ja tenim mitja plantilla poc discutible. Fermín i Olmo, amb més salut i continuïtat, també podrien figurar, se l’han guanyat. Després està l’estira-i-arronsa entre les meves apostes sentimentals (Casadó, Bernal) i els invents de Flick, en qui cal mantenir la confiança: Eric Garcia com comodí i Gerard Martín com central. Queden per veure les mitges tintes de Lewandowski, Ferran o Koundé, però l’elecció també ha de tenir en compte dues absències rellevants en els últims partits del canvi: Araujo i De Jong. El cas de l’uruguaià és psicològic i necessita temps. I és probable que l’enigma De Jong defineixi els pròxims mesos. ¿Quina versió veurem? ¿El funcionari que alenteix el joc i ho fa previsible fins a l’avorriment? ¿O el cartògraf que trenca línies i facilita la invenció dels seus companys? Potser quan ell també trepitgi el nou Camp Nou ho entendrà.