El malvat en l’era de la IA

Sabem que Trump s’ha tret aquest 5% de la màniga per escenificar el seu poder a l’OTAN. Sabem que el servilisme dels països en acceptar-la té molt d’actuació. També sabem –o intuïm– que darrere de la postura de Sánchez hi ha la necessitat de no espantar els seus socis de legislatura i desviar el focus de la corrupció. Pot ser que sigui un "pària" a l’OTAN (com ell mateix va teatralitzar en la cimera), potser també en una UE dominada pels conservadors. ¿I entre la ciutadania? ¿I entre tots els que assisteixen atònits a l’adulació bavosa del cap de l’OTAN a Trump?

Trump amenaça Espanya de doblar-li els aranzels, tot i que no està clar que pugui complir la seva amenaça. Sánchez està buscant joc. Si la seva imatge a Espanya està deslluïda, ¿per què no reflectir-se en la brillantor exterior? Una mica com el líder de la resistència... ¿Exagerat? Per descomptat. Tan vergonyosament hiperbòlic com aquest moment polític.

Trump encarna l’instant. En una coctelera sembla haver-hi incorporat les lliçons propagandístiques de Goebbels, la manipulació d’Edward Bernays i l’agitprop de Steve Bannon (abans de Lenin), tot això espurnejat per la xarlataneria d’un guru per a emprenedors, l’extravagància d’un sobirà capritxós i el menyspreu a la veritat. En l’era de la IA, ¿a qui li importa la consciència? Un autoritari, sí, però sense ideologia per oferir a la ciutadania. Tan sols l’espectacle del seu desvergonyiment. Puntada de peu a la ciència, al pensament, als drets humans, a les lleis... "Soc fort, seguiu-me. Riguem-nos de l’enutjosa superioritat moral de l’esquerra i ballem sobre la tomba de la civilització".

Notícies relacionades

El Jerusalem de Netanyahu

Consensos en els canvis

¿Què ha sigut primer: el còctel o Trump? Culte a la personalitat, infantilització de la política, arrogància individualista de la societat, menyspreu per les institucions i ensorrament ideològic. Fa anys que estem preparant-nos per això. I ningú està exempt de culpa. Ione Belarra, en ple atac de Trump a Espanya per no assumir el 5%, acusa el govern de traïció ¡per haver firmat el 5%! S’estén la gesticulació extrema i la deshonestedat. Tot serveix per abatre l’oposició (tot i que sigui una presumpta aliada ideològica).

Els lideratges sempre són fruit d’un moment. En el PP, és probable que Ayuso sigui la millor movent-se en aquestes aigües. ¿I en el PSOE? Un malvat també pot ser un brivall, un habitant del poble ras. Sánchez sembla disposat a jugar: "Seguiu-me, segueixo indestructible, jo sé moure’m en aquesta pista de ball i sabré defensar-vos...". ¿I ja està? ¿Tot queda reduït al tacticisme? En el fons, la gran qüestió: la necessitat de repensar –¿refundar?– l’esquerra en l’era de la IA.