¡Calmi’s, senyor González!

Per començar, el senyor González vol encoratjar les bases del seu partit perquè prenguin el poder i el recuperin, diu, com un partit socialdemòcrata. ¡Aaaaah, és clar!, és que no oblidem que el senyor González va aconseguir el poder en el PSOE, l’any 1974, en el congrés de Suresnes, arrabassant-li a l’esquerrà Rodolfo Llopis, en una maniobra que hi ha qui diu que va tenir el beneplàcit de la CIA, i fins i tot algun malpensat arriba a afirmar que tenia el beneplàcit del mateix franquisme.

També sembla que Felipe té certa desmemòria sobre el que va passar abans i després el 23 de febrer de 1981, perquè sembla que hi havia hagut certes reunions a Baqueira o a les Cases d’Alcanar, entre els que van forjar aquest cop contra la democràcia i importants elements socialistes, per la qual cosa no és estrany que el sistema democràtic grinyolés menys amb la seva presidència del Govern del que havia grinyolat amb el malaguanyat Adolfo Suárez, que va ser precisament qui va acordar amb el president a l’exili de Catalunya la reinstauració de la Generalitat republicana.

Encara em sorprèn més que González consideri que la llei d’Amnistia és un acte de corrupció política, arribi a qualificar-la d’"autoamnistia", i amenaci de no votar el PSOE per defensar-la. Curiós criteri, quan en bona mesura és responsable directe dels problemes que van portar a encendre Catalunya, quan el seu vicepresident del Govern, Alfonso Guerra, va passar el "raspall constitucional" a l’Estatut d’autonomia elaborat per Pasqual Maragall. El mateix Guerra que ara s’atreveix a anomenar "xoriços i macarres" els governants del PSOE actual, quan el seu germà Juan venia favors, a molt bon preu, des de la delegació del Govern a Andalusia.

També s’atreveix Felipe a ficar-se amb el fiscal general de l’Estat, perquè diu que defensa assumptes d’un particular, referint-se al mateix president del Govern, oblidant que ell, com a president del Govern, va fer coses terribles, cosa que va afectar la vida de persones, que van acabar portant a la caiguda de tota la cúpula del Ministeri de l’Interior, i que no se’l van carregar a ell, i ho dic en primera persona, perquè quan el Tribunal Suprem va preguntar a la defensa de Segundo Marey Samper, erròniament segrestat pel GAL a Hendaia, si volia que fos citat en condició d’imputat l’Excm. Sr. President del Govern Felipe González Márquez, per ser la "X" que apareixia en les investigacions, jo mateix, que era l’advocat de la víctima del GAL, prèvia consulta a aquesta, vaig contestar que no era necessari. Jo crec que és millor estar callat.

Notícies relacionades

El contraatac de Nova York

Junts i els bastons a les rodes

En l’únic que coincideixo amb Felipe González és que la gravetat del que ha passat recentment imposa, no immediatament, sinó quan acabi aquesta legislatura, obrir el meló de la successió en el PSOE.

Això ja és inevitable.