CONTEXT
¿‘Pro bono’ o promo?
El dret de defensa no pot dependre de la bona voluntat d’un advocat generós
E l pro bono, que literalment significa "pel bé públic", va néixer en el món anglosaxó, on els advocats de grans firmes cobren fortunes per defensar empreses que cotitzen en la borsa o superestrelles de Hollywood. Allà, dedicar unes hores a causes socials no remunerades és part del seu codi deontològic. Un rentat de consciència, com dirien els cínics, o una inversió reputacional, que ve a ser el mateix.
A Espanya, aquest fenomen és més modest. Algun gran despatx comença a fer alguna cosa, però no hi ha una cultura real del pro bono ni una estructura institucional que el sostingui. Aquí, quan algú no pot pagar un advocat, no se li assigna un equip de drets humans d’un bufet internacional, sinó que se li assigna el torn d’ofici. I dona gràcies.
Al nostre despatx hem assumit defenses pro bono quan s’ha constatat que el client no podia permetre’s un advocat. Un d’aquests casos va ser el de la viuda i la família del guàrdia urbà Juan Miguel Gervilla Valladolid, assassinat a Barcelona per un comando d’ETA el 20 de desembre de l’any 2000. Regulava el trànsit a la Diagonal quan el van disparar. Vam portar aquella acusació particular sense cobrar un cèntim.
Més recentment també hem exercit una acció penal pro bono en la querella interposada contra l’exalcaldessa Ada Colau, pel seu pla de les superilles de l’Eixample, en què l’acció judicial va servir per obrir un debat públic sobre l’ús de l’espai urbà i els límits de l’activisme des de les institucions. I sí, tampoc en aquest procediment hi va haver cap factura d’honoraris.
Trampolí.
Per desgràcia, conec més casos d’ús del pro bono com a trampolí i no com a convicció. El que no pot passar és que aquesta figura, importada amb accent de Harvard, se’ns vengui com la panacea per a l’accés a la justícia. Perquè no ho és. En un Estat de dret, el dret de defensa no pot dependre de la bona voluntat d’un advocat generós. Ha d’estar garantit per un sistema públic eficaç, ben finançat i amb professionals qualificats. I això només ho pot oferir el torn d’ofici.
Notícies relacionadesAvui, el torn resisteix com pot. Assumeix milers d’expedients cada any, sense recursos, sense mitjans tècnics, i amb remuneracions que més semblen dietes que honoraris. Si volem que funcioni, cal invertir. Millorar la formació, permetre l’especialització, garantir assistència pericial i intèrprets, i sobretot dignificar el treball dels que estan en primera línia de la justícia.
El pro bono està bé, és clar. Però no ens enganyem: la justícia no pot viure de gestos, ni de favors. Viu –o hauria de viure– de drets garantits i pressupostos que els sostinguin.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- L’empresa Corominas deixa un deute de 200.000 euros
- A Collserola Trobats 50 senglars morts dins del radi d’afectació de la pesta porcina africana
- ÒBIT La il·lustradora i muralista Amaia Arrazola mor als 41 anys
- La Vall d’Hebron tanca 272 llits a l’estiu per falta de diners
- Dades del padró La població estrangera de Barcelona es multiplica per 16 des de finals del segle XX
- Anàlisi Tornar a la casella de sortida
- Les aliances parlamentàries Junts acusa el PSOE de "bloquejar" la legislatura amb "incompliments"
- El PP celebra el "cop de porta als nassos" de Puigdemont a Sánchez
- Sobrecost en el rebut de la llum Els consumidors paguen 486 milions de més per la gran apagada
- Serveis ambientals Veolia integra la marca Agbar, però manté la d’Aigües de Barcelona
