Una condemna anunciada

En aquell temps, el finat José Manuel Maza dirigia la Fiscalia i mantenia que els polítics catalans investigats havien sigut peça clau d’una rebel·lió militar, cosa que el mateix aparell institucional va aplaudir com una resposta exemplaritzant, malgrat que alguns vam haver d’explicar que els delictes de rebel·lió requereixen de militars, i que allò era un despropòsit jurídic tenyit de pura venjança.

Llavors, Fiscalia i judicatura marxaven de la mà, però des del canvi de signe polític del Govern van passar a viure una progressiva guerra oberta de recels, titulars i resolucions creuades que han convertit el procés penal en terreny de la venjança. Que sigui precisament ara quan s’asseu al banc dels acusats un fiscal general, no per retorçar i forçar un tipus penal, sinó per confirmar una dada certa, no diu res de dolent d’ell sinó del clima tòxic en el qual resulta més segur inflamar el relat que informar amb transparència la ciutadania.

Aquest gir de prioritats, més propi d’un sistema que desconfia de la veritat que d’un Estat de dret madur, és el punt de partida d’aquest article.

Dret a la informació

Perquè amb escassa dissimulació no s’ha contemplat en aquest cas que el ministeri fiscal, com a institució bàsica de l’Estat, no és que tingui dret, sinó que té l’obligació d’informar la ciutadania sobre les causes judicials que tenen interès públic, com sens dubte és el delicte fiscal de la parella d’Ayuso, i si un portaveu d’aquesta publica a so de bombo i platerets que la Fiscalia està oferint un pacte, quan és l’advocat del defraudador el que està reconeixent dos delictes fiscals, cosa insòlita en un defensor, i demanant un pacte. El fiscal ha d’informar la ciutadania de la veritat i així l’hi ordenen instruccions de la Fiscalia General de l’Estat, que pel que sembla els magistrats del Suprem no han llegit.

Com han menyspreat també les declaracions de diversos periodistes que van declarar davant la Sala Segona que la filtració no l’havia ordenat el fiscal general però que no podien revelar la seva font de coneixement per secret professional. Queda clar que ha valgut tot per cobrar-se la cobejada peça de caça, un fiscal general que si prospera la nova Llei d’Enjudiciament Criminal, serà qui dirigeixi la investigació criminal a Espanya, i això no els deu agradar als cinc magistrats que han votat a favor de la condemna.

Notícies relacionades

Veneçuela, la cara i la creu

Trump i els ecos de la Guerra Freda

Per fets tan greus com els que vam presenciar ahir, quan s’ha condemnat un fiscal general de l’Estat després d’una insaciable persecució política i mediàtica, no em cansaré de repetir tantes vegades com sigui necessari que el que està demanant a crits el nostre poder judicial és una urgent i absolutament necessària reforma integral, perquè el que no té cap mena de sentit és que aquest poder s’hagi mantingut intangible des de la dictadura de Franco.

I avui ja en fa 50 anys.