800 anys de visites reials a Montserrat

«La visita del Rei –opina Santi Dommel García, investigador predoctoral de la UB, el camp treball del qual és la història política de Montserrat– probablement vol entroncar-se amb una tradició d’avinença entre la monarquia i l’abadia, potser enllaçant amb el moment en què Isabel II va afavorir la reobertura del monestir de Montserrat, com també el retorn de la Moreneta al seu cambril, al voltant de 1844».

La mare de Déu de Montserrat contra els francesos

En altres temps, les visites de monarques a Montserrat tenien altres motivacions, algunes purament religioses, d’altres no menys polítiques. El 1285, per exemple, el rei Pere el Gran vetlla armes davant la imatge de la mare de Déu per demanar-li ajuda per rebutjar la invasió francesa, abans de marxar a enfrontar-se (amb èxit) a les tropes de Felip III de França. La fama de la mare de Déu com a intercessora fa que els reis demanin la seva ajuda en moments de crisi i que s’erigeixin capelles en el seu honor a tota la Corona d’Aragó, incloent l’església nacional dels aragonesos a Roma, que després passaria a ser l’església nacional espanyola (Santa Maria in Monserrato degli Spagnoli),després de fusionar-se amb la castellanolleonesa de Santiago. Aquest va ser, per cert, el lloc d’enterrament del rei Alfons XIII entre 1941 i 1980.

La devoció i la política s’entremesclen: Pere III pregrina Montsrrat per agrair la recuperació del regne de Mallorca, l’abat de Montserrat forma part del consell de regència d’Alfons V quan aquest marxa cap a Nàpols, el príncep Carles de Viana puja a Montserrat per demanar protecció en el seu duel amb el rei Joan II per ser proclamat hereu, Ferran el Catòlic, que acabaria ocupant el lloc del seu germanastre, decideix annexionar Montserrat al monestir de San Benito de Valladolid (decisió que portarà tants segles d’enfrontaments entre monjos castellans i catalans com l’arribada de l’abat Cisneros, que convertiria Montserrat en un focus intel·lectual i espiritual).

La vinculació del rei Ferran amb Montserrat és la que obre les portes a l’expansió d’aquesta advocació de la mare de Déu a Amèrica: és ell qui designa un ermità de Montserrat, Bernat de Boïl, com a capellà de la segona expedició de Colom. Boïl celebra la primera missa catòlica en terres americanes. Els Reis Catòlics visiten cinc vegades Montserrat, l’última per donar gràcies pel descobriment d’Amèrica.

L’espasa de l’arxiduc

De la casa d’Aragó la devoció a Montserrat passa a la d’Àustria.Carles I visita nou vegades el monestir i mort, com faria després el seu fill Felip II (que visita tres vegades Montserrat i pagaria l’altar major de la nova basílica), amb un ciri que es va fer portar des de Montserrat entre les mans. Amb el fill bastard d’aquest últim, Joan d’Àustria, acudeix a Montserrat per donar gràcies per la victòria de Lepant. Felip III presideix la processó del trasllat de la imatge al seu nou altar, Felip IV visita el monestir el 1626 i el 1632 (i quan durant la guerra de Secessió els monjos castellans són expulsats, crea un ‘Montserrat B’ a Madrid). El mateix passa amb la branca austríaca de la família: els emperadors Maximilià II i Ferran III (per la protecció de la mare de Déu durant la guerra dels Trenta Anys) envien ofrenes i funden monestirs de Montserrat en els seus dominis. La relació de la casa d’Àustria amb Montserrat prossegueix amb l’arxiduc Carles, que el 1708, durant la guerra de Successió, diposita la seva espasa a l’altar de la mare de Déu per implorar la seva protecció.

Els borbons

La presència dels reis de la nova dinastia a Catalunya, i, per tant, a Montserrat, una vegada sotmesa el 1714, viu un llarg parèntesi. Felip V només visitarà Montserrat el 1702, abans que els catalans decideixin el 1705 recolzar el pretendent austríac. Posteriorment, només intervindrà per assegurar la seva dependència de Valladolid. Aquest buit no s’interromp fins a la visita (en la qual les autoritats del país es desfan en demostracions de fidelitat a la monarquia) de Carles IV (1802, amb motiu del casament del seu hereu a Barcelona) i Ferran VII, que després de la seva visita de 1828 al monestir assolat després de la guerra del Francès fa la primera donació per iniciar-ne la reconstrucció. Tot i que encara patiria més amb la desamortització, i el primer impuls reial, amb el retorn de la mare de Déu al seu altar, arribaria amb la regència de Maria Cristina de Borbó (1844). També visita Montserrat Isabel II (1860), acompanyada del futur Alfons XII, Amadeu de Savoia (1871) i després de la restauració borbònica la regent Maria Cristina d’Habsburg (1888), coincidint amb l’entronització de la imatge, i Alfons XIII (1904). Aquell any, el Rei (durant el primer govern de Maura i en una fase d’acostament a la Lliga) va prometre parlar en català en la seva pròxima visita a Catalunya. No ho va fer. L’any següent, la complaent osició del Rei després de l’assalt militar a la revista ‘Cu-cut’ va trencar els ponts. I malgrat altres intents de reconstruir-los, finalment la dictadura de Primo de Rivera sota el seu regnat va marcar un moment de dificultats per a la tasca cultural del nou Montserrat reconstruït amb la Renaixença.

Notícies relacionades

Trump es juga la presidència

Cops a la porta de la desgràcia

Ni la més que relativa afició dels últims borbons a les manifestacions públiques de pietat ni la significació de Montserrat com a símbol del catalanisme han fet que en l’últim segle les visites reials hagin sigut tan freqüents com ho eren en temps en què fer arribar una comitiva reial fins a la muntanya era bastant més complicat. La visita real de Joan Carles I (precedida d’una altra encara com a príncep) data de febrer de 1976 (en la seva primera visita a Catalunya com a monarca, en què entre altres gestos d’aproximació va pronunciar el seu primer discurs parcialment en català al monestir i al panteó reial de Poblet). I Felip VI ha visitat Montserrat com a príncep en dues ocasions, l’última el 2011. La presència o absència dels reis a Montserrat sembla funcionar com un indicador dels moments de més encaix o desencaixament entre Catalunya i la resta d’Espanya.

«Crec que la visita del Rei a Montserrat, des de l’òptica oficial, és una manera de recosir llaços amb els catalans (en definitiva, la Moreneta és la patrona de Catalunya), especialment després del discurs que va fer el 3 d’octubre del 2017. Primer han sigut la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, després l’ANC i l’entitat Amics del Bisbe Reig les que s’hi han oposat. Aquesta última ha emfatitzat el pes identitari que té Montserrat per als catalans; també és un símbol de resistència, «un espai de reivindicació viva». Això sens dubte ens remunta a un passat en què l’abad Escarré va ser la primera autoritat monàstica que va denunciar públicament el règim franquista, el 1963, com també al moment en què el monestir va albergar el tancament dels intel·lectuals el 1970», explica Santi Dommel, per a qui, més que en referents llunyans «sembla evident que l’associació amb els valors democràtics i el monestir continua ben present i és també una fórmula més en consonància amb els temps presents, que el Rei pot utilitzar».