La Carlota i el govern feminista
Ara d’agafar-se a la poltrona amb les dues mans se’n diu resiliència
El Consell de Ministres més feminista de la història, que Pedro Sánchez va dirigir després de la moció censura contra Mariano Rajoy el 2018 i fins a les eleccions de l’any següent, amb Carmen Calvo de vicepresidenta i ministra d’Igualtat. Es devia fer un tip de riure el llavors titular de Foment, José Luis Ábalos, amb el debat de si se n’havia de dir Consell de Ministresses. Quin temps, quan en nom de la transparència es va fer dimitir el ministre de Cultura, Màxim Huerta, després d’una setmana en el càrrec, per haver creat una empresa per pagar menys a Hisenda, cosa que li va costar una bona multa que va satisfer. Però Huerta no era del PSOE. Ha calgut esperar 16 mesos des de l’obertura d’un expedient sancionador per alguna cosa més que indicis de corrupteles perquè dilluns el proscrit Ábalos fos oficialment expulsat de les files socialistes. Quina digestió tan lenta, senyores. El divendres anterior es van fer públics uns àudios continguts en l’informe de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil, dins de la investigació de la trama corrupta de cobrament de comissions que va acabar amb la dimissió del número 2 de Sánchez en el partit, Santos Cerdán.
Els testimonis tan lamentables oferien una conversa entre Ábalos i la seva mà dreta, Koldo García, que confeccionaven plans de cap de setmana tornant d’un bolo a Andalusia. Amb discreció i amb prostitutes, de qui parlaven com si es tractés de mercaderies. Koldo n’oferia una que es deia Ariadna, "que està bé i està recién". Però Ábalos dubtava si valdria més triar "la colombiana" nova o la Carlota, que "s’enrotlla que t’hi cagues". Ell també era un paio enrotllat, que segons les indagacions sobre els diversos tripijocs que l’esquitxen, maniobrava presumptament i recurrentment per col·locar nòvies, exnòvies i amigues en empreses públiques. Pel que sembla, es pot ser un amante bandido a més d’un explotador sexual de dones i militar en un partit que es diu feminista i abolicionista i que el maig de l’any passat va presentar una proposició de llei contra el proxenetisme. No va tirar endavant.
Notícies relacionadesCredibilitat
Es parla molt de la capacitat de resistència de Pedro Sánchez, que afronta una hemorràgia massiva de credibilitat posant tiretes. També resisteix Mazón a València, si es tracta d’això. Ara d’agafar-se a la poltrona amb les dues mans i fer veure que la pudent corrupció dels seus íntims no és cosa seva se’n diu resiliència. Però per a resistència la que exhibeixen les dones del PSOE, que cada dia esmorzen amb un exemple de mascle ibèric caspós i menyspreu per la dignitat femenina als quadros de comandament del seu partit, incloent-hi una penosa lampista que pretenia pertorbar la investigació. Haurien de dimitir en massa perquè els senyorots se les prenguin seriosament, però entre el feminisme i les sigles no prioritzen l’important. "M’avergonyeixo profundament dels àudios sobre les dones. Em repugnen aquestes converses. No em representen", va declarar el president, que sembla més que parli per al seu mirall màgic (digues-me si continuo sent el més guapo) que per a les espanyoles. Pot ser que les seves companyes socialistes, i fins i tot les seves sòcies de coalició, li comprin el discurs victimista i egocèntric per càlcul polític. Encara s’ha de veure, però, la resistència de la confiança de les milions de fastiguejades votants sense carnet ni vot captiu que necessitarà ben aviat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
