Déu i les bones ànimes

Com aquell qui res, Simón va entrar amb la seva cavalleria a sang i foc a la ciutat occitana. La seva massacre va ser exemplar. No va deixar un cap sense tallar que es creués al seu camí. Després de la seva gran victòria, a la bona gent els van assaltar alguns dubtes. I és que amb tant ímpetu com havia pogut diferenciar el devot Montfort els bons cristians dels contagiats per la superxeria càtara. I no va tenir objecció a respondre alguna cosa així com: "Jo envio tothom a Nostre Senyor Jesucrist, ell sabrà diferenciar les bones de les males ànimes".

Ve a tomb això del comte per aquestes operacions selectives que porten a terme les Forces de Defensa d’Israel. Tant al solar de Gaza on ja no queda pedra sobre pedra com en les seves ràtzies a l’endimoniat Iran dels aiatol·làs. És just recordar el que diu el comunicat oficial israelià sobre la necessitat d’actuar davant l’amenaça nuclear iraniana i les seves llegítimes ofensives quirúrgiques: "Israel no està atacant el poble iranià, sinó les forces radicals que amenacen la seva seguretat", que és el mateix que ens expliquen dels bombardejos a Gaza on ja van per més de 50.000 víctimes. Totes o gairebé totes terroristes de Hamàs, per descomptat.

Notícies relacionades

Formar en digitalització

Batudes, ràbia i resistència

Per cert, recapitulant, en l’ofensiva sobre Gaza ja han mort més palestins que àrabs en les guerres de la Independència (1948), dels Sis Dies (1967) i del Yom Kipur (1973), les tres grans guerres amb els exèrcits dels seus veïns àrabs.

Montfort va confessar el seu credo sense avergonyir-se’n. Cal veure si aquests devots ministres del Govern de Nethanyhu –colons a Cisjordània que pam a pam s’apropien d’aquesta terra que, segons la Torà, els pertany– algun dia confessaran sense rubor els seus impulsos i la seva determinació per culminar el somni bíblic.