Calor i destí

Diuen, no sé si les males llengües, malpensades o ben informades, que, sense que es pugui negar que ara mateix Madrid bull, que hi faci calor, fins i tot molta calor, al juny, és nou? I si tanta alarma climàtica respon a certa opa hostil per treure la fira del parc del Retiro i enviar-la a Ifema, on s’estaria més fresquet, però també a la quinta forca de tot? Ni a llibreters, ni a editors, ni a escriptors ni a lectors ens fa gens de gràcia. Però potser a algú de l’Ajuntament de Madrid, sí?

En fi, quan vostès llegeixin aquestes línies, el que hagi de ser, ja haurà estat. Ja haurà actuat la força del destí, com diu algú que sens dubte hi entén d’opes, el president del Banc Sabadell, Josep Oliu, excepcionalment entrevistat dissabte passat en un plató de televisió. Va ser a TV3, al Col·lapse, de Ricard Ustrell.

Notícies relacionades

Trump, l’amenaça

¿I ara què, Urtasun, amb la Ricarda?

Em van cridar fort l’atenció dues frases. Una l’acabo d’esmentar: quan Oliu va recordar que hi ha molta més gent en contra que no pas a favor de l’opa del BBVA al Sabadell, i, entre els que hi estan a favor, no n’hi ha tants que la desitgin, com que la consideren "inevitable, com si fos la força del destí".

Oliu també va defensar que la seva idea de banc passa per "connectar els que tenen estalvis i els que tenen idees". És una manera molt seràfica de dir-ho, però una mica ja va, o hauria d’anar, per aquí. Un banc que només és una gran mola financera capaç d’empassar-se altres moles no compleix cap funció social. Sens dubte cap que justifiqui rescatar-lo amb diners públics si un dia la "força del destí" s’equivoca. O apareixen esquimals al Retiro.