El fiscal general que va arribar massa lluny
Álvaro García Ortiz és una persona riallera i afable, que parla amb un to pausat i escolta l’interlocutor abans de respondre amb una cadència de veu suau. Tot i que va néixer a Salamanca i va créixer entre Zamora i Valladolid, el que més troba a faltar són els caps de setmana amb la família a Galícia, on va fer gran part de la seva carrera professional fins a arribar a la Fiscalia General de l’Estat. En condicions normals, aquest exfiscal del cas Prestige mai hauria arribat a tan alta responsabilitat, segons relaten els seus companys de la carrera fiscal. Però la seva predecessora en el càrrec, l’exministra de Justícia Dolores Delgado, li va aplanar el camí al nomenar-lo responsable de la Secretaria Tècnica de la Fiscalia i convertir-lo en la seva mà dreta.
Aquests mateixos companys, sorpresos per l’ascens professional de García Ortiz, incideixen que amb prou feines va emetre circulars o instruccions des de la Secretaria Tècnica tot i els innombrables canvis legals que es van produir en els dos anys llargs que va ocupar el lloc. Però va sembrar i va sembrar, i es va convertir en el braç executor de Delgado, que a la fi va ser el que va aconseguir que el president Pedro Sánchez el designés fiscal general quan ella va renunciar per un problema de salut. Delgado volia ser fiscal de sala, la màxima categoria en la carrera, i va haver de pensar que amb el seu número dos en aquesta posició de privilegi, tot seria més fàcil. Com així va ser.
García Ortiz la va ascendir al lloc que anhelava i la va designar per a la sala Militar, primer, i la de Memòria, després, nomenaments que va tombar el Tribunal Suprem amb l’argument que hi va haver "desviació de poder". Ara, el fiscal general s’enfronta a un inèdit processament per revelar secrets de la parella de la presidenta madrilenya Díaz Ayuso seguint "indicacions de la Presidència del Govern", segons diu textualment la interlocutòria del Tribunal Suprem. Un nou exemple que García Ortiz és un home profundament agraït. Com escrivia Cervantes al Quixot "la gratitud que només consisteix en el desig és cosa morta".
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
