La tribuna
James Bond és ucraïnès
L’operació Teranyina ha suposat una humiliació per a Rússia, perquè portar-la a terme va exigir infiltrar agents, camions i drons fins al mateix cor del país sense ser detectats
Estaríem davant un cas de llibre que permetria al Kremlin utilitzar armes nuclears, i no només contra els atacants, sinó també contra les potències estrangeres que els recolzen
Confesso la meva admiració pels serveis secrets d’Ucraïna, l’SSU (Servei de Seguretat d’Ucraïna) i el GUR (Servei d’Intel·ligència Militar) que, amb l’operació Teranyina, acaben de donar un cop espectacular que hauria destruït fins a 41 avions russos capaços d’atacs estratègics de llarg abast, un terç del total dels que disposa la seva Força Aèria. I a més una humiliació, perquè portar a terme aquesta operació va exigir infiltrar agents, camions i drons fins al mateix cor de Rússia sense ser detectats. Putin deu estar molt enfadat i amb raó.
Aquestes coses exigeixen imaginació, temps (es diu que any i mig) i mitjans tècnics sofisticats, i tots s’han posat en joc amb èxit per portar uns camions a 5.000 quilòmetres de distància d’Ucraïna carregats de cases de fusta prefabricades. Les cases tenien un fals sostre que ocultaven 71 drons dotats d’un sistema FVP de visió remota i programats amb intel·ligència artificial per identificar els seus objectius, sense necessitat que agents els operessin als voltants, una cosa important per a la seva pròpia seguretat.
Els xòfers russos no sabien el que portaven. Els camions es van reunir en un magatzem al mateix cor de la Rússia profunda i des d’allà van continuar el viatge cap a llocs tan llunyans com Irkutsk, Riazan, Ivanovo i Murmansk. Pel camí, els conductors van rebre instruccions telefòniques d’aturar-se en gasolineres o àrees de descans pròximes als aeròdroms que anaven a ser atacats, com els d’Olénia i Bélaia. Una vegada allà, els contenidors es van obrir i els drons van sortir per orientar-se tot sols cap a les bases aèries, van reconèixer els avions que eren el seu objectiu i es van autodestruir impactant al costat dels seus dipòsits de combustible per fer tan mal com fos possible.
Alhora també saltaven pels aires els camions utilitzats per al transport. I tot sense intervenció humana sobre el terreny. Una operació rodona que, tot i que no tingui influència directa en la marxa de la invasió russa, en què l’aviació amb prou feines s’utilitza, ha hagut de pujar la moral dels ucraïnesos, molt castigats en la guerra de desgast que lliura el seu país des del 2022, de la mateixa manera que l’ha hagut de baixar als russos perquè, a més, els haurà fet recordar l’atemptat amb camió bomba (i després, més tard, un altre també amb drons) contra el pont de Kertx que uneix Rússia amb Crimea i que havia sigut inaugurat per Putin amb molta pompa després de l’ocupació. Per no parlar de l’enfonsament amb drons submarins del creuer Moskva, estrella de la flota russa del mar Negre.
El que ha passat és greu perquè han sigut destruïts bombarders Tu-22 i Tu-95 que estan dissenyats per portar armament nuclear, i la doctrina nuclear russa permet l’ús de l’arma nuclear quan el seu territori nacional és atacat o quan ho són els mateixos arsenals nuclears. Si interpreten que aquests avions formen part d’aquests arsenals en tant que són necessaris per projectar l’armament nuclear, estaríem davant un cas de llibre que permetria al Kremlin utilitzar armes nuclears, i no només contra els atacants sinó també contra les potències estrangeres que els recolzen. Això és el que diu la seva doctrina nuclear. Potser per això, el mateix dia de l’atac els nord-americans van telefonar als russos per dir-los que ni estaven informats de l’atac ni hi tenen res a veure… i no són gaires els països que disposen de la intel·ligència necessària per fer aquest tipus d’operacions. Putin li ha dit a Trump que respondrà. Veurem com.
Aquest atac, que ha retrunyit en els confins de Sibèria, recorda altres brillants operacions d’intel·ligència dels últims temps com la destrucció al fons del mar Bàltic del gasoducte Nord Stream que portava gas rus a Alemanya, que no ha sigut reivindicada i que al seu dia va donar lloc a moltes especulacions tot i que, finalment, sembla que també s’atribueix als serveis ucraïnesos. Com també va ser espectacular la que va fer esclatar, al mateix temps i de manera sincronitzada, centenars de busques a la mateixa cara de militants de Hezbol·là, organització que va quedar greument delmada com a resultat. Aconseguir-ho va exigir una llarga preparació, anys fins i tot, perquè va caldre fabricar-los i aconseguir que Hezbol·là els adquirís (¿mitjançant suborns?) i els distribuís entre els seus comandaments abans de fer-los esclatar. Els israelians no l’han reivindicat però… la realitat s’assembla cada vegada més a la ficció.
