Anàlisi política
¿A la centralitat polaritzant?
El PP ha aconseguit mobilitzar diverses desenes de milers de persones en la manifestació celebrada a Madrid i convocada a conseqüència de les filtracions del cas Leire Díez, la militant socialista –ara exmilitant– que oferiria a empresaris investigats tractes de favor amb la fiscalia si proporcionaven informació que servís per desacreditar el cap de l’UCO encarregat d’investigar els presumptes casos de corrupció que afecten el PSOE i la família de Pedro Sánchez. Tenint en compte que, més enllà de demanar explicacions a Díez –que va sol·licitar la baixa voluntària del partit– i de desmarcar-se de la suposada trama –que el PSOE no ha fet res per aclarir i el president del Govern continua guardant el més absolut silenci al respecte–, resulta del tot pertinent que el PP, igual com han fet altres partits, demani explicacions i exigeixi una compareixença parlamentària de Sánchez i és legítim que convoqui una manifestació de protesta davant els suposats abusos de poder. Es podria, però, demanar-li coherència i que, de la mateixa manera que dona credibilitat a aquesta trama, es prengués seriosament altres assumptes de naturalesa semblant que afecten el seu partit, tot i que sigui en fases prèvies.
Ara bé, que en una manifestació que es convoca amb un lema tan maniqueu, polaritzador i tan poc creïble en boca del PP com el de "Màfia o democràcia", resulta bastant contradictori que el seu líder, Alberto Núñez Feijóo, hagi afirmat "ningú em va moure de la centralitat", recordant que va ser gràcies a la centralitat que ell va obtenir quatre majories absolutes a Galícia. I, efectivament, Feijóo no s’erra. Les eleccions i les majories es continuen jugant al centre, que és la posició ideològica en què es continua posicionant la major part de ciutadans, tal com continuen mostrant de manera reiterada els baròmetres mensuals del CIS. Però apel·lar al centre implica moderació, cerca de consensos i voluntat d’acords, i això és una cosa que no resulta compatible amb un llenguatge polaritzador.
Es pot argumentar que és culpa dels imperatius de la comunicació política moderna, però a un partit que aspira a la centralitat cal exigir-li un llenguatge i unes formes amb què es puguin sentir identificats molts ciutadans, que no divideixi, que no ofengui, que no insulti. En definitiva, que no polaritzi. Perquè els partits, en una gran part, són els grans responsables del creixement de la polarització afectiva entre els ciutadans, aquest fenomen que impregna cada vegada més les societats modernes i que consisteix en el desenvolupament d’actituds molt positives cap al mateix grup i molt negatives cap als altres, unes actituds que es basen principalment en les emocions i no passen l’evidència empírica. Apel·lar a la centralitat ha d’anar acompanyat de fugir d’aquesta lògica polaritzadora que contamina la vida política en comptes de promoure-la perquè, a la llarga, la polarització només satisfà les minories radicalitzades i genera impotència i desafecció en la resta, que són la majoria.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
