L’alfombra de la vergonya

A canvi de res abans de l’alfombra de la vergonya i a canvi de res després. Trump havia presumit que aconseguiria un immediat alto el foc perquè, com a mínim, cessessin els combats i les morts. Però després de la cimera va dir que el rellevant no era ja un alto el foc, sinó les negociacions per acabar la guerra, que hi havia bases per fer-ho i que Putin i Zelenski es veurien en pocs dies. Després va comunicar al president ucraïnès i a diversos líders europeus –entre ells Starmer, Merz i Macron– que confiava en Putin i que Amèrica, després de la pau, donaria garanties de seguretat –sense concretar– a una Ucraïna independent.

Trump havia dit molt abans que la guerra d’Ucraïna era absurda i que ell l’acabaria en un parell de dies. Però el 29 d’agost –13 dies després de l’alfombra vermella– Rússia va bombardejar Kíiv amb 529 drons i 26 míssils que van causar 21 morts als edificis dels veïns atacats i va fer malbé també la seu de la UE a la capital. Missatge: no hi haurà alto el foc si Rússia no obté les seves garanties de seguretat. A part de les cessions territorials, que Ucraïna mai pugui entrar a l’OTAN i es converteixi en un país condicionat i vigilat per Moscou. I per a Europa, els serveis russos van bloquejar el GPS de l’avió amb què la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, havia d’aterrar en un aeroport búlgar. L’avió va estar donant voltes una hora i després va aterrar com va poder.

La reacció de Trump va arribar dimecres passat, quan se li va preguntar després d’haver rebut el nou president polonès: "Estic disgustat perquè hi continua havent morts. D’aquí a uns quants dies parlaré amb Putin i ja veuré si el que em diu m’agrada. En cas que no, hi haurà conseqüències".

Dijous es van reunir a París els països, més d’una vintena, que diuen que estan disposats a garantir la seguretat d’Ucraïna –fins i tot amb tropes sobre el terreny– quan s’hagi aconseguit una pau que no sembla massa propera. Resposta de Putin: quan hi hagi pau, Ucraïna no necessita garanties, i si hi ha allà tropes europees serien un objectiu justificat. Després d’Anchorage, té els fums alts.

Veurem què passa els pròxims dies, però Trump pensa ara en Veneçuela. I ha autoritzat el canvi immediat –abans que el Congrés ho voti– del nom del Ministeri de Defensa pel de Guerra. Ho creu més patriòtic i més conforme amb la potència americana.

Sense analitzar la cimera de Pequín amb la participació de Rússia, Corea del Nord i l’Índia, castigada pels aranzels del 50% de Trump, cal treure tres conclusions principals. Una, sembla que Putin sap torejar o dominar Trump. Dos, els EUA ja no saben liderar el món occidental, al qual és complex continuar anomenant lliure perquè, per a Trump, la diferència entre democràcia i autoritarisme és borrosa. Tres, Amèrica va malament, tret que en les eleccions a la Cambra de Representants de novembre del 2026 els republicans perdin la seva majoria. Possible, perquè ara és només de cinc escons.

Notícies relacionades

Asseure’s a parlar amb l’altre

Deixar-la estar

I Europa hauria de repensar-se i reaccionar. ¿Voldrà i podrà? La realitat és que Hitler va perdre perquè els EUA van entrar en la guerra. I Stalin no va arribar a París –es va quedar a Praga i a Budapest– per la creació de l’OTAN el 1949. Ho ha dit Josep Borrell en una gran entrevista a Le Nouvel Observateur: "Europa ha fet massa migdiada sota la protecció americana". I no és un Estat –no hi ha sobirania europea, només francesa, alemanya, espanyola...–, "sinó un club lax que practica més la diversitat que la unitat".

L’ombra de l’alfombra vermella de l’agost serà ben allargada.