Equilibri autonòmic

Governar un Estat descentralitzat no federal com l’espanyol no és fàcil. No tot està reglat i les sensibilitats identitàries marquen l’agenda d’algunes de les autonomies. Des dels seus principis, les velocitats i el nivell de competències assumides han sigut diferents en funció de cada autonomia. Fins i tot n’hi va haver alguna que en un passat remot va tenir un Govern que va buscar la independència i va obligar que l’Estat hi intervingués. També han sigut diferents –i segueixen sent-ho– les característiques econòmiques de cada zona. Els problemes d’Astúries no han sigut ni són els de Múrcia o els de les Balears. I això ha afectat les estratègies pressupostàries. No és el mateix tenir una estructura econòmica dependent d’indústries en declivi que dependent del sector agroalimentari o del turisme.

Notícies relacionades

Error del sistema

‘Madrilenyisme’ a Barcelona

Establir un criteri i unes fórmules de finançament autonòmic que poden variar amb el pas del temps és el debat més complex del sistema. Les assignacions financeres que dona l’Estat s’han de repartir més enllà de la població o la superfície de territori. Sota la bandera d’una mal entesa solidaritat, en moltes ocasions aquest sistema ha premiat més qui gestiona malament que qui ha gestionat bé. Que bé estaria tenir un organisme autònom que premiés el bon gestor polític, municipal o regional, independentment de les sigles del partit polític que representin. Té molt més mèrit qui, des de la cua, hagi progressat més en menys temps que el que va començar en les primeres posicions i ha vist com el nivell de renda dels seus ciutadans ha anat perdent pes. Les autonomies exitoses ho són perquè uneixen el millor dels dos mons: ofereixen incentius per invertir i són capaços de garantir un bon sistema educatiu, sanitari, cultural, unit a la seguretat i a unes bones infraestructures.

La conferència de presidents autonòmics celebrada ahir a Barcelona va servir per a la foto i perquè alguna presidenta muntés el seu particular circ per cridar l’atenció. Poc més. Després, cada un al seu terreny. A la Rioja els preocupa el futur del sector del vi; a les Balears, com torejar la temporada estival; a les Canàries pateixen la tragèdia de les migracions; Extremadura vol més i millors infraestructures; Aragó continua apostant pels seus centres de dades i les Castelles volen enfrontar-se a la despoblació. ¿D’altres? Com més ens en deixin en pau, molt millor.