Bones notícies per a l’ocupació

Malgrat que són unes dades molt rellevants, però, el mercat laboral espanyol experimenta alguns problemes estructurals que tant el Govern com els agents socials haurien d’abordar amb urgència. No són qüestions sobrevingudes, sinó que són a la medul·la de les nostres principals carències i fan referència, com és sabut, als baixos salaris i a l’alt percentatge d’atur juvenil. La vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, assenyalava ahir mateix que els salaris a Espanya, amb una mitjana de 1.666 euros al mes, estan 25 punts per sota de la mitjana europea. La taxa d’atur juvenil, tot i que és la més baixa dels últims 17 anys, continua situada en el 24,5%, una dada inassumible per a una societat desenvolupada que presumeix de tenir una economia sana i sòlida.

Tot i això, les dades de l’EPA són en general molt positives. Dels 503.300 llocs de treball creats entre l’abril i el juny el 73,9% són indefinits, la majoria a temps complet, cosa que és, sens dubte, digne de celebració, com ho és el fet que 9 de cada 10 d’aquests llocs de treball nous s’hagin creat en el sector privat. Aquestes xifres són una clara demostració que el mercat laboral es consolida a bon ritme i amb una fortalesa gairebé sense precedents.

L’anterior rècord d’ocupació es va aconseguir fa dos anys, després de superar la xifra dels 21 milions d’espanyols amb feina. Dos anys abans, el 2021 i en plena recuperació de la pandèmia de la covid, s’havia sobrepassat la xifra dels 20 milions de llocs de treball. Sembla, per tant, que s’ha entrat en una constant de creació de llocs de treball, que ja dona una taxa d’ocupació del 68,3%, i que si continua a aquest ritme, sense incidències inesperades, podria ajudar a reduir les xifres d’atur gairebé fins al punt d’arribar a la plena ocupació. Aquest és un objectiu difícil d’aconseguir en un país en el qual l’atur dels joves continua estant en percentatges que voregen la xifra del 25% i en el qual el 17,6% de les persones que no tenen feina són menors de 25 anys.

Per això fa falta que s’aprofiti la bona ratxa de creixement econòmic i de creació d’ocupació per aturar aquests problemes que impedeixen un desenvolupament més equilibrat de la societat espanyola, amb pujades salarials que acompanyin l’ocupació i permetin a les famílies accedir a un habitatge digne i arribar a final de mes sense massa penalitats. No hi hauria d’haver persones pobres amb feina. Perquè de la mateixa manera que el mercat de treball va col·lapsar amb la crisi del 2008, ho van fer els sous de qui va poder conservar la feina. Ara que es crea ocupació, s’ha de pensar a millorar els salaris, i també s’ha de pensar de quina manera es pot afavorir l’entrada dels joves al món laboral.